Blogia
EASYFISQUIM , ESO i Batxillerat.

3 ESO Article 28 : Dossier de qüestions per a entregar del tema dels canvis d'estat i informació de com fer aquest dossier.

3 ESO Article 28 :  Dossier de qüestions per a entregar del tema dels canvis d'estat i informació de com fer aquest dossier.
     INSTRUCCIONS DE COM FER EL DOSSIER D’AQUEST TEMA DE
     CANVIS D’ESTAT AMB LES PREGUNTES QUE HI HA QUE CONTESTAR.

 A) Instruccions de com fer el dossier :

   * S’ha de fer individual. No pot ser en grup.

   * Abans del 12 de Febrer del 2016 tots els alumnes de 3ESO dels grups A, B i C
     hauran d’entregar un dossier fet en folis blancs o en paper de llibreta, i grapat, 
     on s’hagin contestat les 30 preguntes que apareixen més a sota al punt B).
   * No es pot entregar fet a ordinador, s’ha d’entregat fet a mà i a boli.
   * Al primer full ha d’apareixer el nom de l’alumne, el grup, la data i el títol del dossier.
   * Si veig que hi ha més de dos dossiers amb les mateixes respostes a les preguntes 
      suspendré tant al que ha copiat com al que s’ha deixat copiar, als dos. Per tant més
      val que vigileu els vostres treballs perquè si veig alguna pregunta copiada d’un altre
      suspendré a tantes persones com vegades estigui copiada la pregunta.
   * No es poden copiar les respostes copiades del llibre. Si trobes alguna resposta al 
      llibre l’has de escriure al dossier resumida amb les teves paraules, però no es pot
      copiar literal del llibre. Si veig que alguna reposta a les preguntes es nota que 
       està copiada del llibre suspendré a l’alumne.
   * Les respostes a les preguntes es podran buscar al llibre, als apunts i exercicis fets
      a classe i també es poden buscar a internet.
   * La puntuació del dossier de cara a la nota de l’avaluació la decidirà el professor.
   * A més d’aquest dossier també es farà un examen d’aquest tema de canvis d’estat.
   * Cal copiar al dossier els enunciats de les preguntes que s’han de respondre, 
      que apareixen a continuació. No es pot ficar solament el número de la pregunta i 
      contestar-la, NO!! , has de copiar la pregunta i després escriure la resposta.     ( Excepte la pregunta 30 que és la única que no cal copiar l'enunciat ).
   * Es valorarà la netedat, ordre, ús de diferents colors, esquemes i dibuixos, etc, a 
      l’hora d’elaborar el dossier.


 B )  Les 30 preguntes que cal contestar són aquestes :

1. Què és un canvi d’estat?.
2. Quins són els canvis d’estat que has estudiat? Fes un dibuix o esquema.
3. En quin lloc de la terra et pots trobar els tres estats de la matèria a la vegada?.
4. Els trossos de gel que suren sobre l’aigua del mar mantenen la mida a mesura que
    es desplacen duran tot l’any?.
5. Quan ens posem colònia al coll o al canell, és líquida però al cap d’una estona s’ha
    evaporat i en queda l’olor. Com expliques aquest fet?.
6. Com expliques el fet que a l’estiu, quan surt el sol després d’una tempesta, es pot 
    veure com els bassals van desapareixent?.
7. Què passa quan ens deixem una ampolla de líquid (aigua o refresc) tancada al
    congelador?.
8. Els canvis d’estat són canvis físics o químics?  Quina diferència hi ha?.
9. Quan una substància com l’aigua es fon i passa de sòlid a líquid, per què la 
    temperatura no canvia durant el canvi d’estat encara que estiguis escalfant?.
10. Explica quina situació de condensació de l’aigua et trobes ben de matí al baixar
      al carrer i veure com l’herba i plantes i vidres dels cotxes estan tots plens d’aigua.
      Per què succeeix això?.
11. Fes un esquema o dibuix ben fet, amb colors, ordenat i net, de la corba d’escalfa-
      ment de l’aigua on es vegi bé els diferents canvis d’estat.
12. Per què a la corba d’escalfament d’una substància hi ha línies rectes i altres 
      inclinades?. Explica-ho.
13. Què significa absorbir o desprendre energia?  i quina relació té amb els canvis 
      d’estat?.
14. Les temperatures de fusió, o de solidificació,  o d’ebullició d’una substància
      separen molt clarament diferents fases o canvis de les substàncies pures. Quines?.
15. Per què tot el que hem estudiat pels canvis d’estat en aquest tema, i també
      les corbes d’escalfament i de refredament, només valen per a substàncies
      pures i no per a mescles?.
16. Per què la temperatura d’ebullició d’una substància pura es fa servir per a 
      identificar i separar una substància pura d’altra?.   
17. Llegeix la següent afirmació i després explica si és certa o falsa i perquè :
      "Si la temperatura d’una substància varia durant un canvi d’estat, no es pot
       considerar que sigui una substància pura".
18. Observa les temperatures de fusió de les diferents substàncies que apareixen
      al quadret de dalt de la pàgina 44 del llibre. Dibuixa de manera orientativa com
      serien, en un mateix gràfic, les corbes d’escalfament del mercuri, tungstè i plata.
      Només has de dibuixar la corba d’aquestes substàncies per a la fusió, això si, 
      dibuixa les tres corbes en un mateix gràfic, no facis 3 gràfics, sinó que en un
      mateix gràfic has de dibuixar les tres línies, una per a cadascuna d’aquestes
      substàncies, juntes (mercuri, tungstè i plata). Tens les temperatures de canvi
      d’estat a la pàgina 44 del llibre.
19. Com seria la corba d’escalfament d’una substància no pura o una mescla?.
      Inventa una i dibuixa-la.
20. Quines diferències més importants trobes entre l’evaporació i l’ebullició?
      I quines semblances?.
21. Si volguessis assecar lo més ràpid possible una samarreta mullada, quins factors
      creus que afectarien més directament a l’assecament de la samarreta? explica’ls
      , què faries?.
22. De les tres afirmacions següents, indica quina és la correcta, i les altres dos falses
      torna a escriure-les però canviant les paraules que calgui perquè es transformen
      en vertaderes :

         a) Un augment de pressió sobre un líquid en fa disminuir la temperatura 
             d’ebullició. Una disminució de la pressió sobre un líquid n’augmenta la 
             temperatura d’ebullició.
         b) El punt d’ebullició d’un líquid es defineix com la temperatura a què bull, quan
              la pressió exterior no és de 1013 hPa (1 atm).
         c) El punt d’ebullició d’un líquid pur és una propietat característica que serveix
             per identificar-lo.

23. Per què la temperatura de canvi d’estat d’una substància pura canvia amb la 
      pressió?. Explica com t’influiria aquest fet si fossis un muntanyer que ha de 
      bullir en aigua uns pèsols i estiguessis a una altura de 6200 metres sobre el 
      nivell del mar.
24. Per què es fan servir les olles a pressió a casa per cuinar? per què les necessi-
      tem i no cuinem amb una olla destapada i ja està?.
25. Quines substàncies has après que sublimen? posa uns exemples.
26. Què ès la naftalina, per a què serveix?.
      Busca a internet la temperatura de sublimació de la naftalina, llavors explica 
      quan penses que comença a passar a gas la naftalina si la fiques al teu armari
      per a protegir la teva roba de les arnes.
27. Explica, amb dibuixos, i a sota del dibuixos escriu un text fent servir la teoria 
      cinèticomolecular per a explicar com canvia d’estat la benzina que es fica als
      cotxes si un conductor deixa caure un raig o unes gotes de benzina al terra
      mentre treu la mànega del cotxe i la torna a deixar al sortidor. Busca a internet
      i indica també en aquest dibuix i text a quina temperatura comença la benzina
      a fer el canvi d’estat.
28. Segons la teoria cinèticomolecular mentre un líquid bull la temperatura es manté
      constant i l’energia que es subministra a l’escalfar en forma de calor es fa servir
      perquè les molècules passin de l’estat líquid al gasós. També s’anomena calor
      de vaporització a l’energia que cal subministrar a la unitat de massa d’un líquid
      pur perquè es transformi totalment en gas a pressió constant sense modificar la
      seva temperatura.

         Llavors, si la calor de vaporització de l’aigua pura a 100ºC és de 2255 kJ/kg ,
      quina quantitat de calor caldria subministrar durant 30 minuts per vaporitzar 10
      litres d’aigua que es troben ja a 100ºC i acaben de vaporitzar-se després de 30
      minuts?.
29. Imagina que estem vaporitzant l’aigua que hi ha en un parell de gots iguals plens
      els dos amb 250 ml d’aigua. La única diferència és que el foguer amb què escal-
      fem un dels gots fa una flama el doble de gran i forta que la del foguer que escal-
      fa l’altre got.  

      a)Què passarà amb la temperatura de canvi d’estat en cadascun dels
     gots?.
      
      b) Què ès el que s’aconseguirà realment?.

      c) què és el que varia d’un got a altre realment i què no?.

30. A veure si pots interessar-te un mica per la qüestió que vaig a plantejar-te a 
      continuació i investigues una mica per internet o reflexiones una mica al respecte.
      Saps que avuí en dia degut a la contaminació dels vehicles, fàbriques, etc, hi ha
      un efecte que es diu hivernacle que causa un escalfament global del planeta i fa
      que les temperatures hagin pujat als mars i oceans del nostre planeta, així com
      estem experimentant canvis climatics importants, tempèstes i sequeres més 
      acusades a molts països del món, com china, estats units, la nostra terra també
      per exemple, només has d’observar l’hivern tan calorós que hem i estem tenint.
      En un futur pot ser que aquests efectes siguin més greus pel clima, collites, etc,
      del nostre planeta en general, ja que molts països com el nostre patiran sequeres
      importants i canvis climàtics que influiran molt en l’economia i societat.
         Com ja pots imaginar, tot això té molt a veure amb els canvis d’estat, ja que
     degut a aquests canvis en les temperatures n’augmenta els canvis d’estat de 
     l’aigua per evaporació al mar i també per fusió als icebergs i gels dels pols de la
     terra, amb  els consegüents efectes que això tindrà a tot el planeta els propers
     anys.

        Fes una recerca a internet i cerca els efectes que tota aquesta problemàtica ha
        generat arreu del món. Per exemple tria 5 països (estats units, china, Alaska,
        Espanya i Brasil) , (pots triar aquest 5 o escollir altres 5 diferents), i busca a in-
        ternet  quins efectes han patit aquest 2015 ( ja siguin sequeres, terratremols,
        tornados, ciclons, canvis exagerats d’algun factor climàtic, el que sigui) que
        estiguin relacionats amb els canvis bruscos d’estat i que influeixin de manera
       directa en aquest canvi climàtic global terrestre.

            T’aconsello que facis una taula o graella on classifiquis aquests 5 països
       i al costat, en columnes, vagis indicant l’aconteciment climàtic que el país ha
       patit, en quin mes, que ha provocat, perquè ha sigut provocat, quines conse-
       qüències ha tingut sobre la població o el territori o la fauna i flora, si ha sigut
       notícia a la televisió o a internet, etc. Pren interés i intenta fer aquesta última 
       qüestió amb cura, serietat, sense presa, amb responsabilitat i que es noti que
       has investigat una mica i has après alguna cosa al respecte.


   (AQUESTA ÚLTIMA PREGUNTA ÉS LA ÚNICA QUE NO CAL COPIAR L’ENUN-
    CIAT AL DOSSIER, NOMÉS CAL FICAR EL NÚMERO 30 I CONTESTAR-LA).




                                       FI DEL DOSSIER.





0 comentarios