Se muestran los artículos pertenecientes al tema 3ESO FiQ 2015-2016.


- La editorial Anaya disposa de llibres de text tant de física i química de 3eso com de mates de 2eso en anglès:


                                                             llibres en anglès






                
                 DOSSIER D’ESTIU FÍSICA I QUÍMICA 3ESO GRUPS A, B i C.

                                                    ESTIU 2016.


 - Aquí teniu les activitats del dossier d’estiu amb els exercicis que cal que feu del llibre els que esteu suspesos per al Setembre i l’haveu d’entregar al tornar al Setembre el dia que feu l’examen de Setembre.

                                   Cal que copieu l’enunciat dels exercicis al dossier  :

  (Podeu consultar també tot el que teniu penjat aquí en el bloc en l’apartat de 3ESO).
   AL MENYS CAL FER EL 75% DELS EXERCICIS PROPOSATS DE CADA TEMA.




                                                          TEMA 1

1. Llegeix el tema 1 tres vegades lenta i tranquilament, des de la página 6 fins a la 17.

2. Del tema 1 del llibre fes els exercicis següents de les pàgines 18 i 19 (copia els enunciats dels exercicis al dossier)  :
    
    10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 31, 33, 35, 37 i 39.

3. Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la pàgina 6 fins a la 17.



                                                            TEMA 2

4. Llegeix el tema 2 tres vegades lenta i tranquilament, des de la pàgina 26 a la 33.

5. D’aquest tema 2 del llibre fes els exercicis següents de les pàgines 34 i 35 (copia els enunciats dels exercicis al dossier)  :
 
    25, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 48, 50, 51, 52, 55, 56, 57, 58 i 60.

6. Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la página 26 fins a la 33.



                                                             TEMA 3

7. Llegeix el tema 3 tres vegades lenta i tranquilament, des de la pàgina 42 fins a la 53.

8. Del tema 3 del llibre fes els exercicis següents de les pàgines 54 i 55 (còpia els enunciats dels exercicis al dossier) :

   30, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 47, 49, 51, 52, 53, 54, 55 i 56.

9.  Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la página 42 fins a la 53.



                                                               TEMA 4

10. Llegeix el tema 4 tres vegades lenta i tranquilament, des de la página 62 a la 75.

11. Del tema 4 del llibre fes els exercicis següents de les pàgines 76 i 77 (còpia els enunciats dels exercicis al dossier) :

    33, 34, 35, 36, 37, 39, 40, 41, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 59, 61, 62, 63 i 64.

12. Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la página 62 a la 75.



                                 PROJECTE COLUMNES PURIFICADORES

13. Fes un resum al dossier de tot el procés que s’ha fet al projecte que has fet a l’institut de la construcción de la columna filtradora d’aigua. Explica com s’ha fet, perquè s’ha fet i l’objectiu del projecte.




                                                              TEMA 5

14. Llegeix el tema 5 tres vegades lenta i tranquilament des de la página 84 fins a la 95.

15. Del tema 5 del llibre fes els exercicis següents de les pàgines 96 i 97 (còpia els enunciats dels exercicis al dossier) :

    23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 54, 57, 58, 62 i 63.

16. Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la página 84 fins a la 95.



                                                               TEMA 7

17. Llegeix el tema 7 tres vegades lenta i tranquilament, des de la página 124 fins a la 135.

18. Fes un resum al dossier de cada apartat del tema des de la página 124 fins a la 135.






20160530095827-taula-periodica.png

 - En la guàrdia d’avuí dimarts els alumnes de 3A han de veure els següents videos i després contestar a la llibreta, copiant els enunciats de les preguntes, les preguntes que apareixen aquí a sota d’aquest article que están escrites després dels enllaços dels videos :

   * video 1 :
 
     https://www.youtube.com/watch?v=gFWlla4ltAI

   * video 2 :

      https://www.youtube.com/watch?v=YJ-XDj_KrHY

   *  video 3 :

      https://www.youtube.com/watch?v=PsW0sGF5EBE



  - Preguntes a contestar a la llibreta sobre els videos que has vist (copia els enunciats):

1. Què és la taula periòdica dels elements i per què serveix?.

2. Quins tres grans grups hi ha a la taula periòdica?.

3. Qui va ser el que va fer la taula final i més importants de totes les que es van proposar?.

4. Quins altres científics van proposar taules periòdiques i van contribuir al desenvolupament d’aquesta?.

5. Quin és el criteri més important pel que s’organitzen els elements a la taula periòdica?.

6. Per què la taula es diu taula periòdica??  que vol dir aquest concepte de "periòdic" associat a la taula dels elements?.

7. Quines són les propietats mé importants de cada grup d’elements de la taula periòdica?.

8. En què es diferencien fonamentalment un element d’altre de la taula periòdica?.

9. Saps de on es van formar els elements i d’on i com van sortir o es van crear?. Busca informació si no saps la resposta.

10. Quants períodes i quants grups té la taula periòdica i com s’anomenen?.



    - Per si voleu consultar, aquí us deixo un enllaç a una bona taula periòdica :
  
       http://www.ptable.com/?lang=es




20160513135425-untitled-12-.png


- Aquí us deixo, pels grups 3A, 3B i 3C de ESO, la feina que cal que feu els dies que jo no podré estar a classe, que van des del 18 fins al 27 de Maig :

 (A sota del tot d’aquest article teniu també videos per a veure sobre l’àtom, les seves parts, les teories atòmiques i la taula periòdica dels elements).



 - El dimecres 18-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 3 :

   1) Primer de tot cal que llegiu, 2 o 3 vegades mínim amb atenció i concentració les pàgines 84 i 85 del llibre.Després fareu un resum a la llibreta de les pàgines 84 i 85 del llibre del nou tema de estructura atómica, i fareu els exercicis de la página 85 del llibre.

   2) Llegir i mirar amb atenció la página 92 i 93 del llibre i aprendre la classificació d’elements de la taula periòdica en metalls, no metalls i semimetalls i saber-ne les famílies que hi ha. Dibuixar una taula periòdica a la llibreta amb les classificacions.

   3) Consultar la següent web i llegar els primers apartats 1 i 2  que parlen de l’àtom i d’algunes teories atòmiques. Fer algún esquema o anotació a la llibreta del que vegis que és important del que has llegit i après :

     http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index


 (El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



 - El Dijous 19-5-16 el grup 3B i 3A farà les següent s activitats, són 3 :

     1) Primer de tot cal que llegiu, 2 o 3 vegades mínim amb atenció i concentració les pàgines 84 i 85 del llibre.Després fareu un resum a la llibreta de les pàgines 84 i 85 del llibre del nou tema de estructura atómica, i fareu els exercicis de la página 85 del llibre.

   2) Llegir i mirar amb atenció la página 92 i 93 del llibre i aprendre la classificació d’elements de la taula periòdica en metalls, no metalls i semimetalls i saber-ne les famílies que hi ha. Dibuixar una taula periòdica a la llibreta amb les classificacions.

   3) Consultar la següent web i llegar els primers apartats 1 i 2  que parlen de l’àtom i d’algunes teories atòmiques. Fer algún esquema o anotació a la llibreta del que vegis que és important del que has llegit i après :

     http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index


(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



  - El Divendres 20-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 2  :

     1) Llegir amb cura i varies vegades les pàgines 86, 87 i 88 del llibre i fer un esquema de cada apartat d’aquestes pàgines a la llibreta. Després fer els exercicis 12,13,14 i 15 de la página 89 a la llibreta.

     2) Anar al següent web i llegir i resumir els punts 2.1 i 2.2 d’aquesta página web :

         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

        (El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



  - El Dilluns 23-5-16 el grup 3B farà les següents activitats, són 2 :


      1) Llegir amb cura i varies vegades les pàgines 86, 87 i 88 del llibre i fer un esquema de cada apartat d’aquestes pàgines a la llibreta. Després fer els exercicis 12,13,14 i 15 de la página 89 a la llibreta.

      2) Anar al següent web i llegir i resumir els punts 2.1 i 2.2 d’aquesta página web :

         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



  - El Dimarts 24-5-16 el grup 3A farà les següents activitats, són 2 :


     1) Llegir amb cura i varies vegades les pàgines 86, 87 i 88 del llibre i fer un esquema de cada apartat d’aquestes pàgines a la llibreta. Després fer els exercicis 12,13,14 i 15 de la página 89 a la llibreta.

     2) Anar al següent web i llegir i resumir els punts 2.1 i 2.2 d’aquesta página web :

         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



  - El Dimecres 25-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 3  :

    1) Llegir les pàgines 89,90 i 91 del llibre i fer-ne un esquema a la llibreta de cada apartat.

    2) Tornar a llegir les pàgines 92 i 93 del llibre i fer els exercicis 19,20,21 i 22 de la página 93 del llibre.

    3) Anar al següent web i llegir l’apartat 4 corresponent a la taula periòdica i anotar alguns punts importants que trobis respecte al que explica de la classificació de la taula periòdica dels elements :


         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



  - El Dijous 26-5-16 el grup 3A i 3B farà les següents activitats, són 3  :


    1) Llegir les pàgines 89,90 i 91 del llibre i fer-ne un esquema a la llibreta de cada apartat.

     2) Tornar a llegir les pàgines 92 i 93 del llibre i fer els exercicis 19,20,21 i 22 de la página 93 del llibre.

     3) Anar al següent web i llegir l’apartat 4 corresponent a la taula periòdica i anotar alguns punts importants que trobis respecte al que explica de la classificació de la taula periòdica dels elements :


         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).



- El Divendres 27-5-16 el grup 3C pot veure alguns dels següents videos :

 - A més d’aquestes activitats, tots els alumnes que tinguin interés i vulguin aprofundir en el tema, cal que vegin els següents videos :


- Sobre l’àtom i les seves parts, videos 1 i 2 :

1. https://www.youtube.com/watch?v=Sy-iM1o0JXE

2. https://www.youtube.com/watch?v=4uGgsLfubww


- Sobre les teories atòmiques, videos 3 i 4 :

3. https://www.youtube.com/watch?v=za-nxN1QCrk

4. https://www.youtube.com/watch?v=ABLPs1m14wU


- Sobre la taula periòdica, videos 5,6 i 7:

5. https://www.youtube.com/watch?v=efOBfpJYaCo

6. https://www.youtube.com/watch?v=O8uXEhdSwOA

7. https://www.youtube.com/watch?v=gFWlla4ltAI


- Sobre els isòtops i la radioactivitat, videos 8,9,10 i 11 :

8. https://www.youtube.com/watch?v=kdwKumex7TE

9. https://www.youtube.com/watch?v=T1NkdQBlqdk

10. https://www.youtube.com/watch?v=oXlmD_-lJG0

11. https://www.youtube.com/watch?v=Y15JROM48yI


 - I en aquest fantàstic video teniu la història de l’univers amb la relació dels àtoms amb la vida i el nostre planeta i amb l’univers :

                            https://www.youtube.com/watch?v=5alHnPl0wos



20160513182829-untitled-13-.png


- Examens resolts i explicats també dels problemes de solucions que haveu fet. En total seran 4 exàmens: 3A1, 3A2, 3B i 3C.

   - De moment us deixo en aquest PDF l’examen corregit i resolt que van fer els alumnes del primer grup partit del 3A ESO, ja que aquest dia tenien grup partit i vaig fer diferent examen per a cada grup. Us deixo l’examen 3A1 resolt. Es tracta de que intenteu fer vosaltres els problemes, i només quan no sapigueu fer-los, llavors ja mireu les solucions i com es fan :

      - Examen del 3A1 :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaYTJJQ3d5enlxTUE/view?usp=sharing


 - Aquí, teniu ja també l’examen 3A2 corregit i resolt :

       - Examen del 3A2 :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaamJpSm5wV2ZHOEk/view?usp=sharing



- Aquí teniu també l’examen del grup 3B corregit i resolt :

        - Examen del 3B :

    https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRnZzcVR1X29DSVU/view?usp=sharing



- Aquí l’examen del grup 3C corregit i resolt :

         - Examen del 3C : En aquest examen, a l'exercici 1 hi ha un petit error, on hi ha una resta que diu  500-300 m'he equivocat al escriure i deuria posar  2500-300 , la resta està tot bé :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaWjV5Z0JhcnlhWEk/view?usp=sharing


  * ARA JA QUE TENIU ELS 4 EXÀMENS PENJATS, I DESPRÉS DE LA FEINADA DE FER-LOS I EXPLICAR-LOS I ESCANEJAR-LOS I PENJAR-LOS I TOT, A VEURE SI ELS MIREU I ELS ESTUDIEU I US PREPAREU BÉ L’EXAMEN DE RECUPERACIÓ DE LA PROPERA SETMANA. ESTUDIE-LOS MOLT I BÉ!! :)



- A la següent foto teniu les formes d’expressar la concentració d’una solución per a repassar :


  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaR3BBdGEzc3NTLU0/view?usp=sharing




20160508133554-imagesp5o2900w.jpg


   - Aquí teniu més problemes pareguts als que hem fet aquests dies a classe perquè pugueu repassar per l’examen de problemes sobre les solucions :


1- Mesclem 67g de nitrat de potassi, que és molt soluble en aigua, amb 690ml d’aigua.

     a) Calcula la concentrració d’aquesta solución en tant per cent en massa de solut.

     b) I quin seria el tant per cent en massa però de dissolvent??.

    (Aquí teniu aquest exercici 1 fet i corregit) :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUXpkTGlGZGV2V3M/view?usp=sharing


 2- Es prepara una dissolució barrejant clorur de sodi en aigua i a mescla final té una massa de 1500g. Es veu que aquesta solución té un tant per cent de solut del 35%. Calcula llavors quina és la quantitat de clorur de sodi en grams a dintre d’aquesta solució.

    (Aquí teniu l’exercici 2 fet i corregit, només que m’he equivocat i l’he posat el número 3 però és l’exercici 2 corregit):

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDad2pYbjlMdU5NVjQ/view?usp=sharing


 3- En una solució al 72% de solut, es veu que hi ha 700ml d’oli. Calcula els grams de benzina que hi ha en aquesta solució si sabem que la benzina és el solut en aquesta barreja. Dades :  densitat de l’oli : 950kg/m3  i  densitat de la benzina : 830kg/m3

  (Aquí teniu l’exercici 3 fet i corregit):

 https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRFlrb3V3NXpZSFE/view?usp=sharing



 4- En una fundició es vol preparar a una temperatura de 1800ºC una barreja o solución entre ferro i vanadi al 15% de vanadi, que són dos metalls que a aquesta temperatura es troben en estat líquid. Es coneix la densitat d’aquests dos metalls en aquest estat líquid que són, respectivament, la densitat del ferro a 1800ºC és de 6800kg/m3 i la del vanadi a 1800ºC és de 8600kg/m3. El dipòsit de la fàbrica està preparat per a fer la mescla i s’ha d’omplir amb 2000 litres de ferro líquid. Calcula quina massa de vanadi hi haurà en la solució i quin volum ocuparà aquest vanadi en la solución.  Indica també quina serà la massa total d’aquesta barreja una vegada refredada i convertida en una biga per a la construcción ja en estat sòlid.

   (Aquí teniu un enllaç amb aquest exercici del ferro i el vanadi fet i corregit) :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaQksyczR5aVFjVjQ/view?usp=sharing


     5- Treballem a un laboratori farmacèutic i ens demanen preparar una dissolució al 20% d’àcid acetilsalicílic (aspirina) en aigua. Sabem que la densitat de l’aspirina és de 1200kg/m3. Amb tot això, i sabent que hem de preparar la solució amb només 150g d’aspirina, calcula la massa i el volum d’aigua que cal fer servir per a preparar aquesta solución.

  (Aquí teniu l’enllaç amb aquest exercici número 5 fet i corregit) :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUnYtdmR2OUVJUjQ/view?usp=sharing


20160503185627-images-3-.jpg



    - Hem vist a classe una varietat de tipus de problemes a resoldre en funció del % de solut d’una solución. Als següent enllaços us deixo les fotos de com els hem resolt a classe perquè pugueu repassar i així poder fer els que ficaré aquí a continuación :


    - Primer i segon problemes corregits :

      https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaN1NqbFpIajVQQ2M/view?usp=sharing


    - Tercer problema corregit . (No es veu a la foto però diu que la solución ha d’estar al 72%) :

      https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDacjM0dnA4S2lsbW8/view?usp=sharing


    - Quart problema corregit :

       https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUmpBRTNVSk5lMVE/view?usp=sharing


    - Cinquè problema corregit :

       https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaanlMdFEtN3Y3OTA/view?usp=sharing



   * PROBLEMES A FER DEL MATEIX TIPUS QUE ELS DE LES FOTOS :

     1- Volem formar una dissolució barrejant 27g de sal amb 225g d’aigua. Calcula la concentració d’aquesta solución en % en massa de solut.

     2- Es té una solución de 869g al barrejat sucre en aigua. Calcula la quantitat de sucre que hi ha a la solución si el % de solut de la dissolució és del 25%.

     3- En un got tenim ja feta una solució de sucre en aigua. Veiem que dintre d’aquest got hi ha 125ml de líquid. Si el % de solut de la solució es del 45%, calcula els grams de sucre que hi ha a la solució.

     4- Estem al laboratori i volem preparar una solució al 60% d’acetona en aigua i sabem que la densitat de l’acetona es de 650kg/m3. Per a preparar aquesta solució al 60% d’acetona només tenim que 270ml d’acetona. Calcula quina massa d’aigua i quin volum d’aigua cal utilitzar per a preparar aquesta solució.  Calcula també quant será la massa total de la solució una vegada finalitzada.

     5- Treballem a un laboratori farmaceutic i ens demanen preparar una dissolució al 20% de benzina en oli. Sabem que la densitat de l’oli és de 910kg/m3 i la de la benzina és de 800kg/m3. Amb tot això, i sabent que hem de preparar la solució amb només 150ml de benzina, calcula la massa i el volum d’oli que cal fer servir per a preparar aquesta solució.


 - Aquí teniu un PDF amb les solucions d'aquests últims 5 problemas :


     https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDablZGeHdRZWozUWs/view?usp=sharing




20160426015304-rubrica-1.jpg


- A partir del 28 d’Abril i al començament de Maig de 2016 us repartiré les graelles de les rubriques per avaluar aquesta primera part del projecte que estem fent.

   Les graelles que us repartiré serán perquè avalueu als vostres companys de grup (coavaluació) i us avalueu el vostre treball vosaltres mateixos (autoavaluació), a més de l’avaluació usual que jo faré del vostre treball. Ja us repartiré les rubriques i us explicaré com funcionen.


- Com encara no puc fer fotocòpies, aquí teniu els enllaços a les rubriques :


     1. Rúbrica 1 d’autoavaluació del treball en equip :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUmcwU251TTRSTm8/view?usp=sharing

     2. Rúbrica 2 d’autoavaluació dels continguts tractats al projecte :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDacjRWUENCd0FKUnM/view?usp=sharing

     3. Rúbrica 3 de coavaluació dels teus companys d’equip :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRXlCRW9NWUJIWVE/view?usp=sharing



 - I al següent link es pot veure un petit esquema en una graella de la programació del projecte en qüestió :


    https://drive.google.com/a/xtec.cat/file/d/0BykuJ4OaDkGbeGo5cVpnUE5wUWs/view?usp=sharing



20160426011936-untitled-2-.png


  - Tothom de 3ESO grups A,B i C, una vegada acabat el projecte, ha de tenir clar per poder aprobar els següents conceptes : (cal que els treballeu a la llibreta) :


1. Què és una dissolució i quines parts té (solut i dissolvent).

2. Per què són importants les solucions i quina relació tenen amb el nostre projecte i amb les nostres ciutats i la nostra vida quotidiana.

3. Què té a veure el nostre projecte amb una depuradora convencional d’una ciutat.

4. Com es que es pot netejar part del que porta l’aigua amb la nostra columna?. Té a veure amb el procés de filtració i les capes que hem posat a la columna.

5. Què és un mètode de separació de mescles, i explica algún altre a més del de filtració que ja coneixes.

6. Saber explicar què és i com es construeix una columna purificadora d’aigua i com va el seu treball.

7. Saber quins tipus de càlculs hi ha per a calcular la quantitat d’una substància en una solución : concentració, densitat, tant per cent %.

8. Saber la diferencia entre una solución concentrada, saturada, diluida i sobresaturada.





 - Aquí penjarem les presentacions del projecte d'alguns dels grups de 3ESO que han volgut fer un treball o presentación resumint el procés de treball desenvolupat al llarg del projecte :


     * Grup 3B2 de Marina, Ainhoa, Tania M. y  Tania P. :

     https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRFlfZEx3SEptcGc/view?usp=sharing


     * Grup 3B4 de Dina ...


     * Grup 3B6 de Lucas ...

20160421095642-untitled-7-.png


- Mireu aquest video per a veure la diferència entre una solución concentrada, diluida, saturada i sobresaturada :


     https://www.youtube.com/watch?v=ndHGPOd82n8



  - Després feu el següent per a repassar tot el que cal que sapigueu de les dissolucions per a entendre que estem fent en aquest projecte, per a repassar el que estem fent.

    Tot el que cal saber de les dissolucions per al projecte que estem fent de les columnes purificadores d’aigua està en els articles del 34 al 55 de l’apartat de Física i química de 2ESO que teniu a l’esquerra del bloc de l’any 2014-2015.

  Així que aneu a aquest apartat i consulteu els articles de 2ESO números 34,35,36,37...fins al 55.

  Aneu al següent link i busqueu els articles del 34 al 55 :


   http://easyfisquim.blogia.com/temas/2-eso-fisica-i-quimica-grups-a-b-i-d-curs-2014-2015.php





20160226095107-imagessmbt0qgj.jpg



CONTINUACIÓ DE LA SESSIÓ  7 i 8.


   * Aquest article 36 està relacionat amb el 35 i especifica una mica més com el carbó actiu es pot fer servir també per a eliminar el clor de l’aigua.



          

" Els municipis afegeixen clor a l’aigua potable per a eliminar els contaminants, bacteris i pesticides incluits. No obstant, el clor també pot afectar negativament a la salut humana, i pot alterar el sabor de l’aigua. Un filtre amb carbó actiu pot eliminar les partícules de clor, però el tipus de filtre de carbó a utilizar, així com les qualitats de l’aigua, juguen un paper important en quant a l’efectivitat d’aquest. En general, un filtre de carbó actiu de gra fi és millor per a eliminar el clor ".



 - Al següent link podem veure com es pot eliminar part del clor afegit a l’aigua com a desinfectant mitjançant la filtració amb carbó actiu :


                 1-  http://www.gedar.es/decloracion-con-carbon-activado-granular/


      

  - Després de llegit tot aquest article 36 contesta  aquestes dues preguntes. Copia-les i parla amb els teus companys i arriveu a una resposta comuna i escriviu-les al vostre dossier  :


  •    Com ho farem per tenir el carbó del tamany adequat per a fer-lo servir a les nostres columnes i així eliminar el clor que porta l’aigua??.


  • Si jo portaré carbó gran de barbacoa per a ficar a la columna, que caldrà fer abans d’afegir-lo a la columna després d’haver llegit tot l’article 36?.





20160224152238-untitled-5-.png


Sessió 7.


 -  PART A de l’article 35 :


- De la Wikipedia he tret la següent informació :


Carbón activado

        
Carbón activado.

Carbón activado o carbón activo es un término genérico que describe una familia de adsorbentes carbonáceos altamente cristalinos y una porosidad interna altamente desarrollada.

Existe una amplia variedad de productos de carbón activado que muestran diferentes características, dependiendo del material de partida y la técnica de activación usada en su producción.[1]

Es un material que se caracteriza por poseer una cantidad muy grande de microporos (poros menores a 2 nanómetro de radio). A causa de su alta microporosidad, un solo gramo de carbón activado puede poseer una superficie de 500 o más.

El carbón activado se utiliza en la extracción de metales (v. gr. oro), la purificación de agua potable (tanto para la potabilización a nivel público como doméstico), en medicina veterinaria y medicina humana para casos de intoxicación, en el tratamiento de aguas residuales, clarificación de jarabe de azúcar, purificación de glicerina, en máscaras antigás, en filtros de purificación y en controladores de emisiones de automóviles, entre otros muchos usos. 


Producción

Generalmente se produce por dos métodos diferentes:

  1. Activación química: una sustancia deshidratante, que puede ser un ácido, se mezcla con la materia prima y se somete a un tratamiento a temperaturas moderadas. Esta técnica puede ser problemática porque, por ejemplo, al usar como agente deshidratante cloruro de zinc los residuos del zinc pueden permanecer en el producto final, aún después de lavado.
  2. Activación física o del vapor: el material carbonizado se trata con una mezcla de gases de combustión y vapor de agua a una alta temperatura para que se active.

Como material de partida se usan varios materiales carbonosos, como cáscaras de nuez, madera, coco.


Características

Una micrografía de carbón activado.

El carbón activado puede tener un área superficial mayor de 500 m²/g, siendo fácilmente alcanzables valores de 1000 m²/g. Algunos carbones activados pueden alcanzar valores superiores a los 2500 m²/g. A modo de comparación, una cancha de tenis tiene cerca de 260 m².

Bajo un microscopio electrónico, la estructura del carbón activado se muestra con una gran cantidad de recovecos y de grietas. A niveles más bajos se encuentran zonas donde hay pequeñas superficies planas tipo grafito, separadas solamente por algunos nanómetros, formando microporos. Estos microporos proporcionan las condiciones para que tenga lugar el proceso de adsorción. La evaluación de la adsorción se hace generalmente mediante nitrógeno gaseoso a 77 K en condiciones de alto vacío.

El carbón activo saturado se puede regenerar mediante la aplicación de calor. Los aerogeles de carbón, que son más costosos, tienen superficies efectivas muy altas y encuentran uso similar al carbón activado en aplicaciones especiales.

Sus principales características son:

Área superficial

Es la extensión de la superficie de los poros desarrollada dentro de la matriz del carbón activado. Se mide usando nitrógeno (N2). Es el indicador primario del nivel de actividad, asumiendo que a mayor área superficial, mayor número de puntos de adsorción disponibles.

Radios porales

La determinación de la distribución de los tamaños de los poros es una forma extremadamente útil de conocer el comportamiento del material. La IUPAC define la distribución de radios porales de la siguiente forma:

  • Microporos r < 2 nm
  • Mesoporos r ≈ 2-50 nm
  • Macroporos r > 50 nm

Los macroporos son la vía de entrada al carbón activado, los mesoporos realizan el transporte, y los microporos la adsorción.


Tamaño de las partículas

Cuanto más fino es el tamaño de las partículas de un determinado carbón activado, mejor es el acceso al área superficial y más rápida es la tasa de cinética de adsorción. En sistemas de fase vapor, esto se debe considerar junto con la caída de presión, que afecta los costos energéticos.

Una elección cuidadosa del tamaño de las partículas puede proveer significativos beneficios operativos.


Proceso de obtención del carbón activado

El proceso del carbón activado se basa en producir un carbón a partir de materiales como: cortezas de almendras, cáscara de coco, turba, petróleo, brea y polímeros, nueces, palmeras u otras maderas, y carbón mineral.

Este proceso se puede dividir en dos tipos:

  • Activación física (térmica). Se lleva a cabo en dos etapas, la carbonización que elimina elementos como hidrógeno y oxígeno para dar lugar a una estructura porosa rudimentaria y la etapa de gasificación del carbonizado que se expone a una atmósfera oxidante que elimina los productos volátiles y átomos de carbono, aumentando el volumen de poros y la superficie específica. Esto se hace en distintos hornos a temperaturas cercanas a 1000℃.
  • Activación química. El material se impregna con un agente químico que puede ser ácido fosfórico o hidróxido de potasio y se calienta en un horno a 500-700℃. Los agentes químicos reducen la formación de material volátil y alquitranes, aumentando el rendimiento del carbón. El resultante se lava para la eliminación de ácido.

El tipo de material con el que se produce el carbón activado afecta el tamaño de los poros y las características de regeneración del carbón activado. Los dos tipos de clasificación son: carbón activado en polvo, con diámetro menor o igual a 0.25mm y el carbón granular, con diámetro superior a los 0.25mm.

Los tamaños de los poros van desde los más pequeños, llamados microporos (hasta 2.0 nm), hasta los mesoporos (de 2.0 a 50 nm) y macroporos (mayores de 50 nm).


Reactivación térmica

Centro para la reactivación de carbón activado en Roeselare, Bélgica.

El carbón activado saturado se puede reactivar térmicamente a través de un proceso a altas temperaturas (hasta 900 ºC), por ejemplo en hornos rotatorios o en hornos multietapa. Gracias a los modernos y eficientes tratamientos de gases, el carbón activado saturado, procedente de diferentes aplicaciones, puede ser reciclado.

El conjunto del proceso de reactivación comprende los siguientes pasos:

  1. Secado del material hasta ± 105 ° C.
  2. Evaporación de los compuestos volátiles adsorbidos hasta ± 300 ° C.
  3. Los compuestos no volátiles adsorbidos en el seno del carbón activo son descompuestos hasta carbono amorfo en la atmósfera del horno a través de un proceso de pirólisis con temperaturas de hasta ± 600 ° C.
  4. Finalmente, el carbón en forma amorfa es gasificado mediante la inyección de vapor a alta presión y temperatura (por encima de 800 ºC).

Durante la reacción del carbón amorfo con vapor a alta temperatura hasta monóxido de carbono (CO) y, posteriormente, dióxido de carbono (CO2), se forman los microporos que dotarán al carbón activo de una gran superficie específica.

mathrm{C + H_2O longrightarrow H_2 + CO}

Mediante el uso racional de los recursos naturales, la reactivación del carbón activo reduce las emisiones de CO2 a la atmósfera en un 80%.


Aplicaciones

Uso médico

         El carbón activado es utilizado como agente adsorbente para tratar envenenamientos y sobredosis por ingestión oral. Previene la absorción de la sustancia tóxica en el estómago. La dosificación típica para un adulto es de 2 g/kg dentro de la primera hora de la intoxicación, con un tope máximo de 100 gramos totales. Las dosis pediátricas son 12-25 g (1 gramo/kg). Para fármacos con circulación enterohepática como carbamazepina, digoxina, morfina, entre otros, se sugiere administrar carbón activado en múltiples dosis (0,5 g/kg cada 4 horas por 24 a 48 horas).

En lo posible combinar con algún jugo o líquido con sabor para evitar el mal sabor del carbón activado y así el paciente no lo vomite. El uso incorrecto de este producto puede producir broncoaspiración (ingreso a los pulmones) y puede dar lugar a un desenlace fatal si no es controlado. Para el uso fuera del hospital, se presenta en comprimidos de 1 g, o en tubos o botellas plásticas, comúnmente de 12,5 ó 25 g, premezclado con agua. Tiene nombres comerciales como InstaChar, SuperChar, Actidose y Liqui-Socarra, pero por lo general se le llama simplemente carbón activado.


Filtros para aire, gas comprimido y purificar el agua.

Los filtros con carbón activado se utilizan generalmente en la purificación de aire, agua y gases, para quitar vapores de aceite, sabores, olores y otros hidrocarburos del aire y de gases comprimidos.

Los diseños más comunes utilizan filtros de una o de dos etapas, donde el carbón activado se introduce como medio filtrante. Un ejemplo puede ser el filtro que llevan los cigarrillos. También tiene uso para purificación del agua de lluvias en zonas donde esta es usada para usos domésticos.

Para su aplicación en tratamiento de agua se requiere 1 a 3 pies cúbicos de carbón activado para tratar 1 millón de litros de agua, siempre y cuando, la concentración de cloro libre sea igual o menor a 1 ppm (parte por millón).

Existen filtros de carbón activado a los que se les agrega plata para que no se desarrollen bacterias en él, de acuerdo a las propiedades antivirales y antibacteriales de la plata coloidal. Los filtros con partículas más pequeñas de carbón activado tienen generalmente una mejor tasa de adsorción.

Por otro lado, la acidez y temperatura del agua a filtrar influyen en el comportamiento del filtro de carbón activado. A mayor acidez y menor temperatura del agua, el desempeño de los filtros de carbón activado mejora. El asbesto no puede ser eliminado del agua a través de un filtro de carbón activado.

Un filtro de carbón activado debe ser reemplazado entre cada 2.800 y 3.750 litros de agua filtrada, lo cual es solo un referente pues la capacidad de filtración y vida del filtro dependerán de la calidad del agua que se filtra. El tamaño del poro del carbón activado y el tamaño de las partículas a filtrar también influyen en la vida y capacidad de filtración del filtro de carbón activado.

Por lo que la única forma de saber si un filtro de carbón activado ha dejado de funcionar es hacer un análisis del agua resultante del filtro, pues ni el sabor u olor pueden ser un referente certero. Una vez que se ha saturado un filtro de carbón activado, el agua que pase por él, resultará más contaminada que si no se filtrara.

Los filtros de carbón activado que son colocados al final del grifo tienen un desempeño inferior respecto a los que son colocados debajo del lavabo o tarja debido al poco volumen de carbón activado que contienen. Asimismo se recomienda reemplazar los filtros de carbón activado a una tasa del doble de lo que recomiendan los fabricantes. Los filtros que "avisan" el momento de cambiar el filtro son inexactos y la saturación y consecuente contaminación del agua puede ocurrir mucho antes de que avise.


Usos ambientales

Las propiedades de adsorción del carbón activado son muy útiles en la eliminación de contaminantes del aire como de flujos de agua implicados en procesos industriales:

  • Limpieza de vertidos
  • Recuperación de aguas superficiales y subterráneas
  • Tratamiento de agua potable
  • Purificación de aire
  • Recogida de compuestos volátiles procedentes de procesos industriales como pintura, limpieza en seco, repostaje de combustible...
  • Depuración de agua no destinada al consumo humano
  • Purificación de aminoácidos
  • Purificación de ingredientes y productos alimentarios
  • Separación y purificación de gases como biogás, dióxido de carbono, hidrógeno, gas de síntesis
  • Protección personal y colectiva (e.j. máscaras de gas )



-  PART B de l’article 35 :

- Prepararem carbó actiu.


 - Per què el carbó el farem servir per a filtrar, netejar i purificar. És un element o un compost? :


   http://www.carbotecnia.info/encyclopedia/que-es-el-carbon-activado/




20160224032252-imagesynic6wfd.jpg


Sessió 6.


 - Segueix les instruccions que t’indiqui el professor per a construir en fusta el suport de la columna purificadora d’aigua.

  Baixarem al pati i fent servir els materials, eines i ferramentes de l’aula de tecno construirem un suport per a la nostra columna.

   -  Material que necessitarem :


                               - Serra, sargent.

                               - Varilles de fusta.

                               - Cola blanca.

                               - Claus, martell.



20160224025945-untitled-4-.png



Sessió 5.


 - Quina relació té el nostre projecte amb el que es fa en realitat cada dia a les ciutats amb l’aigua utilitzada a les cases?...  com es depura l’aigua?.  Potser nosaltres farem una depuració però de forma petita, observa els videos  :



 - https://www.youtube.com/watch?v=-tUemwf1sgA

 - https://www.youtube.com/watch?v=HGo0BfsmsA4

 - https://www.youtube.com/watch?v=TC9d_2B5ZOU

 - https://www.youtube.com/watch?v=BAZOuTbqT8U



 - Després de veure els videos, quina relació veus entre el que has vist, el teu projecte i el medi ambient?.


20160224020619-imagesq9qkq0kl.jpg


Sessió 4.


  - Als següents links trobaràs diferents substàncies que cal tenir en compte a dintre de l’aigua, i que poden donar lloc a una mescla heterogènia (terra, fang)  o una de homogènia i tenir així una dissolució (com la sal) etc.

     Segons el tipus de mescla necessitarem, per a separar l’aigua d’aquestes substàncies, fer ús d’una técnica de separació diferent.

     Per tant caldrà saber-ne calcular la quantitat que hi ha de cadascuna d’aquestes substàncies a dintre de l’aigua, o sigui, la seva CONCENTRACIÓ :


 1. Què és l’aigua? , estructura, substàncies en dissolució, etc :

     https://www.youtube.com/watch?v=Ov3xLFb8Lw8

 2. Contaminació de l’aigua, depuració :

     https://www.youtube.com/watch?v=XMvncTxCLB4

 3. Com es contamina l’aigua? , contaminació :

     https://www.youtube.com/watch?v=kPG7cSgLgqg

 4. Mescles homogènies i heterogènies, explicació senzilla :

     https://www.youtube.com/watch?v=WCl_j_YH2bM

 5. Mescles homogènies i heterogènies, explicació 2 :

     https://www.youtube.com/watch?v=LaGP2S0krSU

 6. Mètodes per a separar mescles :

     https://www.youtube.com/watch?v=znQtRUGbn54

 7. Mescles homogènies o dissolucions :

     https://www.youtube.com/watch?v=aZ5rJ-tUhJs

 8. Concentració, unitats :

     https://www.youtube.com/watch?v=NGUytYmKAro

 9. Tipus de concentracions i formes d’expressar-la :

     https://www.youtube.com/watch?v=-LyH3V8PfVI

 10. Solucions i concentració de dissolucions :

     https://www.youtube.com/watch?v=WccNkuKkbJ4

 

 - Farem ara una petita pràctica de filtració i calcularem, fent servir el que has après als videos, la quantitat d’una substància que tenim barrejada en l’aigua.


20160219092617-untitled-3-.png



SESSIÓ 3.

REFLEXIÓ SOBRE TEMA DEL PROJECTE : PER QUÈ ESTUDIAR L’AIGUA??.


ACTIVITAT 4.

        - A) Discutiu dintre del vostre grup les següents qüestions i contesteu-les al dossier :

 - 1. Per què penses que el profesor ha escollit aquest projecte per a treballar el tema de dissolucions i reaccions químiques i mediambient i no un altre diferent?.

 - 2. Penses que, d’alguna manera, té a veure la purificació o neteja de l’aigua amb el nostre entorn o la nostra vida quotidiana o el món que ens envolta?. 

 - 3. Pensa en quins àmbits  pot ser important tenir cura de l’aigua ( fàbriques, hospitals, begudes, medicines, rius, mars, ciutats, pobles, països, ...etc). Escriu un petit paràgraf comentant el que TU penses al respecte de tot això.



ACTIVITAT 5.

 - B) Després de comentar a classe el que farem en aquest projecte i tinguis una mica de idea sobre el que anem a treballar, i després de veure els videos de l’article 30 i de la presentación que ha fet el professor, us repartiré un full amb una taula on discutirem sobre els objectius d’aprenentatge que anem a perseguir en aquest projecte i els quals aneu a fer vosaltres mateixos, decidint què és i què no important en aquest projecte.


 - Aquests  Objectius i procediments seran els que plantejarem entre tots en un inici per a començar a treballar, però és clar, el més normal és que sigui una idea preliminar ja que encara no hem començat a treballar res fent pràctica per tant és normal que quan arribem a l’acabament del projecte veiem que, pot ser, cal modificar alguns dels objectius inicials perquè pot ser calia haver pensat algún de diferent.

     Així doncs, a l’acabament del projecte tornarem a fer un repàs d’aquest full amb els objectius i procediments inicials per si cal modificar-los per tenir-los ja correctament enunciats i definits.


     FOTOCÒPIA QUE REPARTIRÉ A CLASSE ENTRE ELS GRUPS QUE HAVEU FORMAT PER A DISCUTIR ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE I ELS PROCEDIMENTS QUE PENSEU QUE NECESSITAREM PER LOGRAR-LOS.




3 ESO Article 30 : Projecte

Publicado: 12/02/2016 23:18 por easyfisquim en 3ESO FiQ 2015-2016
20160212232134-untitled-2-.png

          

  PRESENTACIÓ DEL PROJECTE " L’AIGUA QUE BEC".

SESSIÓ 1 i 2.


     ACTIVITAT 1 : Fes una taula amb dues columnes en un full al teu dossier i, com t’indiqui el profesor, escriu a la columna de l’esquerra el que recordes o saps sobre les solucions i les reaccios químiques. Una vegada acabis, mira els videos 1, 2 i 3 que es proposen més a sota. L’ altra columna de la taula l’ompliras després de veure els videos.


   - Després de la introducció del projecte que ha fet el professor, consulta els següents videos per a conèixer com d’important són les solucions a la nostra vida quotidiana i perquè convé i interessa saber com funcionen i on i per a què es fan servir. I a la vegada podràs veure quina relació poden tenir les solucions amb una reacció química :


    1) VIDEO 1 :  https://www.youtube.com/watch?v=TO13HCSbxuY


    2) VIDEO 2 :  Comença a veure aquest video a partir del minut 12 i 20 segons :

         https://www.youtube.com/watch?v=2e31MOq5Xpw


    3) VIDEO 3 : https://www.youtube.com/watch?v=0XobZ3x-N1k

       

     Després de veure els videos us dividireu en grups a la classe segons us digui el professor i fareu les següents activitats :


     ACTIVITAT 2 :  Ara que ja has vist els videos, omple la columna de la dreta de la taula que vas començar al principi de la classe.


     ACTIVITAT 3 :

              Cada grup, en col.laboració de tots els seus membres, haurà de plantejar en un full les 5 preguntes que considerin més importants i generals que cal que els altres grups sàpiguen contestar sobre els dos videos.

               De manera que quan passin aquestes 5 preguntes als altres grups perquè les contestin, s’assegurin de que amb aquestes 5 qüestions estarán preguntant, en general, el més important del que cal saber sobre perquè les solucions i reaccions químiques són importants al nostre món i la nostra vida quotidiana.

                Per últim el grup-classe decidirà quin grup ha contestat millor a les preguntes plantejades.

    

     DEURES PER A CASA : Has de veure aquests videos :

     Videos de deures :   https://www.youtube.com/watch?v=fayXRqeWTSI

                                      https://www.youtube.com/watch?v=2sNcedcyln8


 

       -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    

 - Per a veure, de manera resumida, el que estudiarem en aquest projecte sobre les solucions, pots consultar els següents enllaços :


  1)  https://prezi.com/7t6iyebsrxqv/soluciones-quimicas/

  2)  http://www.eduteka.org/proyectos.php/1/8819





20160203142903-20160202-142754.jpg


  - Per veure la foto en gran fes click al següent enllaç :

     https://drive.google.com/file/d/0BxGQChM8MEyCUEJGcTZpRmNqQVE/view?usp=sharing



20160130031155-mapa-conceptual-de-los-cambios-de-estado-de-la-materia.png
     INSTRUCCIONS DE COM FER EL DOSSIER D’AQUEST TEMA DE
     CANVIS D’ESTAT AMB LES PREGUNTES QUE HI HA QUE CONTESTAR.

 A) Instruccions de com fer el dossier :

   * S’ha de fer individual. No pot ser en grup.

   * Abans del 12 de Febrer del 2016 tots els alumnes de 3ESO dels grups A, B i C
     hauran d’entregar un dossier fet en folis blancs o en paper de llibreta, i grapat, 
     on s’hagin contestat les 30 preguntes que apareixen més a sota al punt B).
   * No es pot entregar fet a ordinador, s’ha d’entregat fet a mà i a boli.
   * Al primer full ha d’apareixer el nom de l’alumne, el grup, la data i el títol del dossier.
   * Si veig que hi ha més de dos dossiers amb les mateixes respostes a les preguntes 
      suspendré tant al que ha copiat com al que s’ha deixat copiar, als dos. Per tant més
      val que vigileu els vostres treballs perquè si veig alguna pregunta copiada d’un altre
      suspendré a tantes persones com vegades estigui copiada la pregunta.
   * No es poden copiar les respostes copiades del llibre. Si trobes alguna resposta al 
      llibre l’has de escriure al dossier resumida amb les teves paraules, però no es pot
      copiar literal del llibre. Si veig que alguna reposta a les preguntes es nota que 
       està copiada del llibre suspendré a l’alumne.
   * Les respostes a les preguntes es podran buscar al llibre, als apunts i exercicis fets
      a classe i també es poden buscar a internet.
   * La puntuació del dossier de cara a la nota de l’avaluació la decidirà el professor.
   * A més d’aquest dossier també es farà un examen d’aquest tema de canvis d’estat.
   * Cal copiar al dossier els enunciats de les preguntes que s’han de respondre, 
      que apareixen a continuació. No es pot ficar solament el número de la pregunta i 
      contestar-la, NO!! , has de copiar la pregunta i després escriure la resposta.     ( Excepte la pregunta 30 que és la única que no cal copiar l'enunciat ).
   * Es valorarà la netedat, ordre, ús de diferents colors, esquemes i dibuixos, etc, a 
      l’hora d’elaborar el dossier.


 B )  Les 30 preguntes que cal contestar són aquestes :

1. Què és un canvi d’estat?.
2. Quins són els canvis d’estat que has estudiat? Fes un dibuix o esquema.
3. En quin lloc de la terra et pots trobar els tres estats de la matèria a la vegada?.
4. Els trossos de gel que suren sobre l’aigua del mar mantenen la mida a mesura que
    es desplacen duran tot l’any?.
5. Quan ens posem colònia al coll o al canell, és líquida però al cap d’una estona s’ha
    evaporat i en queda l’olor. Com expliques aquest fet?.
6. Com expliques el fet que a l’estiu, quan surt el sol després d’una tempesta, es pot 
    veure com els bassals van desapareixent?.
7. Què passa quan ens deixem una ampolla de líquid (aigua o refresc) tancada al
    congelador?.
8. Els canvis d’estat són canvis físics o químics?  Quina diferència hi ha?.
9. Quan una substància com l’aigua es fon i passa de sòlid a líquid, per què la 
    temperatura no canvia durant el canvi d’estat encara que estiguis escalfant?.
10. Explica quina situació de condensació de l’aigua et trobes ben de matí al baixar
      al carrer i veure com l’herba i plantes i vidres dels cotxes estan tots plens d’aigua.
      Per què succeeix això?.
11. Fes un esquema o dibuix ben fet, amb colors, ordenat i net, de la corba d’escalfa-
      ment de l’aigua on es vegi bé els diferents canvis d’estat.
12. Per què a la corba d’escalfament d’una substància hi ha línies rectes i altres 
      inclinades?. Explica-ho.
13. Què significa absorbir o desprendre energia?  i quina relació té amb els canvis 
      d’estat?.
14. Les temperatures de fusió, o de solidificació,  o d’ebullició d’una substància
      separen molt clarament diferents fases o canvis de les substàncies pures. Quines?.
15. Per què tot el que hem estudiat pels canvis d’estat en aquest tema, i també
      les corbes d’escalfament i de refredament, només valen per a substàncies
      pures i no per a mescles?.
16. Per què la temperatura d’ebullició d’una substància pura es fa servir per a 
      identificar i separar una substància pura d’altra?.   
17. Llegeix la següent afirmació i després explica si és certa o falsa i perquè :
      "Si la temperatura d’una substància varia durant un canvi d’estat, no es pot
       considerar que sigui una substància pura".
18. Observa les temperatures de fusió de les diferents substàncies que apareixen
      al quadret de dalt de la pàgina 44 del llibre. Dibuixa de manera orientativa com
      serien, en un mateix gràfic, les corbes d’escalfament del mercuri, tungstè i plata.
      Només has de dibuixar la corba d’aquestes substàncies per a la fusió, això si, 
      dibuixa les tres corbes en un mateix gràfic, no facis 3 gràfics, sinó que en un
      mateix gràfic has de dibuixar les tres línies, una per a cadascuna d’aquestes
      substàncies, juntes (mercuri, tungstè i plata). Tens les temperatures de canvi
      d’estat a la pàgina 44 del llibre.
19. Com seria la corba d’escalfament d’una substància no pura o una mescla?.
      Inventa una i dibuixa-la.
20. Quines diferències més importants trobes entre l’evaporació i l’ebullició?
      I quines semblances?.
21. Si volguessis assecar lo més ràpid possible una samarreta mullada, quins factors
      creus que afectarien més directament a l’assecament de la samarreta? explica’ls
      , què faries?.
22. De les tres afirmacions següents, indica quina és la correcta, i les altres dos falses
      torna a escriure-les però canviant les paraules que calgui perquè es transformen
      en vertaderes :

         a) Un augment de pressió sobre un líquid en fa disminuir la temperatura 
             d’ebullició. Una disminució de la pressió sobre un líquid n’augmenta la 
             temperatura d’ebullició.
         b) El punt d’ebullició d’un líquid es defineix com la temperatura a què bull, quan
              la pressió exterior no és de 1013 hPa (1 atm).
         c) El punt d’ebullició d’un líquid pur és una propietat característica que serveix
             per identificar-lo.

23. Per què la temperatura de canvi d’estat d’una substància pura canvia amb la 
      pressió?. Explica com t’influiria aquest fet si fossis un muntanyer que ha de 
      bullir en aigua uns pèsols i estiguessis a una altura de 6200 metres sobre el 
      nivell del mar.
24. Per què es fan servir les olles a pressió a casa per cuinar? per què les necessi-
      tem i no cuinem amb una olla destapada i ja està?.
25. Quines substàncies has après que sublimen? posa uns exemples.
26. Què ès la naftalina, per a què serveix?.
      Busca a internet la temperatura de sublimació de la naftalina, llavors explica 
      quan penses que comença a passar a gas la naftalina si la fiques al teu armari
      per a protegir la teva roba de les arnes.
27. Explica, amb dibuixos, i a sota del dibuixos escriu un text fent servir la teoria 
      cinèticomolecular per a explicar com canvia d’estat la benzina que es fica als
      cotxes si un conductor deixa caure un raig o unes gotes de benzina al terra
      mentre treu la mànega del cotxe i la torna a deixar al sortidor. Busca a internet
      i indica també en aquest dibuix i text a quina temperatura comença la benzina
      a fer el canvi d’estat.
28. Segons la teoria cinèticomolecular mentre un líquid bull la temperatura es manté
      constant i l’energia que es subministra a l’escalfar en forma de calor es fa servir
      perquè les molècules passin de l’estat líquid al gasós. També s’anomena calor
      de vaporització a l’energia que cal subministrar a la unitat de massa d’un líquid
      pur perquè es transformi totalment en gas a pressió constant sense modificar la
      seva temperatura.

         Llavors, si la calor de vaporització de l’aigua pura a 100ºC és de 2255 kJ/kg ,
      quina quantitat de calor caldria subministrar durant 30 minuts per vaporitzar 10
      litres d’aigua que es troben ja a 100ºC i acaben de vaporitzar-se després de 30
      minuts?.
29. Imagina que estem vaporitzant l’aigua que hi ha en un parell de gots iguals plens
      els dos amb 250 ml d’aigua. La única diferència és que el foguer amb què escal-
      fem un dels gots fa una flama el doble de gran i forta que la del foguer que escal-
      fa l’altre got.  

      a)Què passarà amb la temperatura de canvi d’estat en cadascun dels
     gots?.
      
      b) Què ès el que s’aconseguirà realment?.

      c) què és el que varia d’un got a altre realment i què no?.

30. A veure si pots interessar-te un mica per la qüestió que vaig a plantejar-te a 
      continuació i investigues una mica per internet o reflexiones una mica al respecte.
      Saps que avuí en dia degut a la contaminació dels vehicles, fàbriques, etc, hi ha
      un efecte que es diu hivernacle que causa un escalfament global del planeta i fa
      que les temperatures hagin pujat als mars i oceans del nostre planeta, així com
      estem experimentant canvis climatics importants, tempèstes i sequeres més 
      acusades a molts països del món, com china, estats units, la nostra terra també
      per exemple, només has d’observar l’hivern tan calorós que hem i estem tenint.
      En un futur pot ser que aquests efectes siguin més greus pel clima, collites, etc,
      del nostre planeta en general, ja que molts països com el nostre patiran sequeres
      importants i canvis climàtics que influiran molt en l’economia i societat.
         Com ja pots imaginar, tot això té molt a veure amb els canvis d’estat, ja que
     degut a aquests canvis en les temperatures n’augmenta els canvis d’estat de 
     l’aigua per evaporació al mar i també per fusió als icebergs i gels dels pols de la
     terra, amb  els consegüents efectes que això tindrà a tot el planeta els propers
     anys.

        Fes una recerca a internet i cerca els efectes que tota aquesta problemàtica ha
        generat arreu del món. Per exemple tria 5 països (estats units, china, Alaska,
        Espanya i Brasil) , (pots triar aquest 5 o escollir altres 5 diferents), i busca a in-
        ternet  quins efectes han patit aquest 2015 ( ja siguin sequeres, terratremols,
        tornados, ciclons, canvis exagerats d’algun factor climàtic, el que sigui) que
        estiguin relacionats amb els canvis bruscos d’estat i que influeixin de manera
       directa en aquest canvi climàtic global terrestre.

            T’aconsello que facis una taula o graella on classifiquis aquests 5 països
       i al costat, en columnes, vagis indicant l’aconteciment climàtic que el país ha
       patit, en quin mes, que ha provocat, perquè ha sigut provocat, quines conse-
       qüències ha tingut sobre la població o el territori o la fauna i flora, si ha sigut
       notícia a la televisió o a internet, etc. Pren interés i intenta fer aquesta última 
       qüestió amb cura, serietat, sense presa, amb responsabilitat i que es noti que
       has investigat una mica i has après alguna cosa al respecte.


   (AQUESTA ÚLTIMA PREGUNTA ÉS LA ÚNICA QUE NO CAL COPIAR L’ENUN-
    CIAT AL DOSSIER, NOMÉS CAL FICAR EL NÚMERO 30 I CONTESTAR-LA).




                                       FI DEL DOSSIER.





20160130025530-cambios-de-estado-de-una-susutancia-tcm.png
 - Aquí us aniré deixant enllaços i webs perquè pugueu repassar tot el que hem donat sobre els canvis d’estat :













  - Fes click al següent enllaç per a veure la foto de portada d’aquest article en gran :





20160130024625-20160128-095715.jpg

 - Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :






20160130024424-20160129-085304-1.jpg

  - Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :





20160130024150-20160128-094154.jpg
  -  Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :





20160130023905-20151216-132018-1.jpg
  -  Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :





20160130023556-20151214-130950.jpg
  - Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :




20160127130458-20160125-115913-1.jpg
 - Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :





20160122081725-20160121-103609.jpg
 - Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :




20160122081809-20160115-084247.jpg
- Fes click al següent enllaç per a veure la foto en gran :




20151214085709-descarga-1-.png
   - Aquest video és una mica llarg però explica molt bé i es veu molt bé que fan les partícules quan es produeix el canvi d’estat, i com la temperatura roman constant durant el canvi d’estat i com les partícules en aquest període fan servir l’energia per canviar d’estat i no per modificar la seva temperatura.



 https://youtu.be/qh61SXzGpWA





20151215082659-img-20151214-115332-1.jpg
20151210121816-20151210-121150-1.jpg
20151210121857-20151210-120309-1.jpg
      
         La temperatura roman constant durant els canvis d’estat.











20151210122113-20151210-095730-1.jpg
20151210102538-20151210-095704.jpg
20151210090234-images-9-.jpg
   - Aquí podeu consultar diferents aspectes sobre els canvis d’estat :

    1) https://m.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=IrAzfNvkwMs

    2) https://m.youtube.com/watch?v=e4X42rcG42Q








20151125132313-20151125-131151-1.jpg
20151118175332-descarga-3-.jpg


   - A més de resoldre els següents exercicis, en cadascun d’ells, has d’indicar en primer lloc al començament de cadascun, quina llei dels gasos cal aplicar per a resoldre’l, si la llei general dels gasos, la llei de Boyle, la de Gay-Lussac o la de Charles-Gay Lussac.


   1-  Un gas es troba en un entorn a pressió constant a una temperatura de 125ºC ocupant un volum de 0’125 litres. A continuació es refreda el gas i el volum es redueix a la tercera part. A quina temperatura es trobarà el gas finalment?.

   2-  Un barreja de gas combustible es troba a l’interior d’un cilindre d’una motocicleta. La mescla de gasos es troba inicialment a una pressió de 98000 Pa en un volum de 125 centímetres cúbics. Només engegar la moto i iniciar la marxa el volum passa a ser la cinquena part del inicial. A quina pressió en atmòsferes es trobarà finalment la barreja de gasos a la primera explosió del motor quan accelerem la primera vegada?. 
        Considerarem hipotèticament que la temperatura es manté constant durant els mil.lisegons que dura la primera explosió. El volum cal passar-lo a litres.


   3-  Un gas es troba tancat a volum constant a l’interior d’una olla a pressió a una temperatura de 82ºC i a una pressió de 0’82 atm. L’olla s’escalfa fins que la pressió és sis vegades la inicial. A quina temperatura estarà el gas a dintre de l’olla després de l’escalfament?.


   4- A la pressió de 2 bar, un volum de 250000 mil.límetres cúbics i temperatura de -10ºC es fica a un gas a dintre d’un motor. A quina temperatura es trobarà aquest gas si augmentem la pressió fins a 2800 mm de Hg i el gas es comprimeix fins a la meitat del seu volum ?.







20151118171818-20151118-171305-1.jpg
20151116121610-20151116-121118-1.jpg

   - En aquests webs pots repassar què és la teoria cinèticomolecular i com explica l’estructura i comportament dels gasos i de les molècules o àtoms de què es componen :

  1) http://www.profesorenlinea.cl/fisica/GasesModeloCorpuscular.htm



20151112094751-20151112-094201-1.jpg
  
  1) A la següent web teniu una explicació sobre les lleis dels gasos, i com es comporten les molècules a dintre dels gaos :

              http://www.edu365.com/eso/muds/ciencies/problemes/gasos/index.htm



  2) I en aquesta altra web, que està molt bé, podeu trobar tot allò relacionat amb els gasos, des de una bona introducció, des de com intervé la teoria cinèticomolecular per a explicar l’estructura dels gasos, també explica què és la temperatura i les diferents escales, i també tracta les lleis dels gasos de Boyle i Charles Gay-Lussac. Consulteu-la perquè val la pena. Les animacions que surten pot ser que solament funcionen si l’obres en un ordinador i no en la tablet o al mòbil, però de totes maneres el text de cada apartat és molt interessant i ho podeu fer servir, i després en casa amb l’ordinador consulteu les animacions :


              http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/leyes_gases/


20151112104210-escalas-termometricas.jpg
   1) A la següent web teniu un powerpoint o slideshare on s’explica molt bé què és l’escala absoluta de temperatura i la diferència i semblança entre els Kelvins i els centígrads :


   http://es.slideshare.net/mobile/ernestoyanezrivera/escala-kelvin


   2) A la següent web teniu un convertidor per passar de Kelvins a Centígrads o a l’inrevés :

   https://www.google.es/search?sclient=tablet-gws&site=&source=hp&q=kelvin+y+celsius&oq=Kelvin+y+&gs_l=tablet-gws.1.0.0l3.9906.21570.0.24103.9.6.0.3.3.0.176.875.0j6.6.0....0...1c.1.64.tablet-gws..0.9.909.JE90gAfSY68
20151109083829-20150205-104337-1-1.jpg
   - Els grups A,B i C de 3ESO han d’entregar un treball sobre el tema de gasos que estem estudiant.  Aquest treball s’ha d’entregar entre el 1 i el 4-12-15.  El treball s’entregarà o en paper fet a boli, o en paper fet a ordinador, o per mail en un arxiu pdf, un word o un powerpoint. El treball ha de consistir i tenir les parts i característiques següents :



     (ATENCIÓ :  ELS ALUMNES QUE NO MOSTRIN NI TINGUIN UN BON COMPORTAMENT I ACTITUD A CLASSE NO PODRAN FER AQUEST TREBALL PER PUJAR LA NOTA I LA SEVA QUALIFICACIÓ SERÀ SOLAMENT LA QUE TREGUIN A L’EXAMEN).
 


 1. Ha que tenir una portada indicant el títol, nombre, curs i grup de l’alumne i data d’entrega.
 2. Cal que el primer full sigui un índex indicant les parts i pàgines corresponents a cada apartat del treball.
 3. Un segon full fent una introducció del tema, ...perquè estudiem els gasos, quines característiques principals tenen perquè siguin interessants pel nostre món quotidià i utilitat a la nostra vida diària.
 4. Als següents fulls (3 o 4 fulls...o els que consideris oportuns) , segons com l’alumne es vulgui organitzar, ha de figurar en diferents apartats el següent :

               - Explicar les característiques dels gasos, què i com són i com es comporten, segons la teoria cinèticomolecular.
               - Explicar amb text i dibuixos les lleis dels gasos de Boyle-Mariotte, Gay Lussac i la de Charles-Gay Lussac.
               - Indicar, explicar i comentar algunes aplicacions concretes de gasos a la industria, a algun producte que fas servir normalment a casa o alguna aplicació interessant al nostre món.


 5. A continuació cal escriure un full amb un petit comentari o conclusió de què has après, o que t’ha semblat més interessant o alguna cosa que destacaries sobre el tema dels gasos que has estudiat.

 6. A l’últim full cal fer una bibliografia indicant els llibres consultats i/o les pàgines web consultades.





      - INDICACIONS I AJUDES PERQUÈ PLANIFIQUEU EL VOSTRE TREBALL :

        

       * El treball es pot entregar en paper a boli, en paper a ordinador, o es pot enviar en un pdf, word o powerpoint per mail al mail del professor ( el mail està també a dalt del tot d’aquest bloc ):                   

                                                                profesoresobatx@hotmail.com


      * El treball tindrà primer una portada (amb el títol del treball, nom i cognoms, grup i curs i data d’entrega ), a continuació un índex on apareguin en quina pàgina està cada apartat del treball, a continuació la introducció, després el treball, i finalment un últim full amb la bibliografia. En total un mínim de 8 pàgines ( per una cara o per dues cares, és igual) i un màxim de 15 pàgines. No val paper quadriculat ni de llibreta, s’ha d’entregar en folis blancs.


     * Aquest treball seria desitjable que tingués unes tapes transparents o algun tipus de enquadernació a l’hora d’entregar-lo. La realització i entrega d’aquest treball, en cas de que estigui perfectament fet, el.laborat i presentat, tindrà una puntuació del 40% ( 4 punts com a màxim ) de la nota corresponent al tema 2. Per tant els punts que tinguis en aquest treball, de 0 a 4, es sumaran a la nota que obtinguis a l’examen del tema 2.

     * Us aconsello que abans de començar el treball, perquè tingueu una bona idea de QUÈ i COM cal fer el treball, quines parts podeu posar, etc, caldria que us llegiu el tema 2 del llibre sencer al menys dues vegades, i després de llegir-lo sencer ja veureu com us feu un esquema més clar al cap de qué i com podeu fer el treball i com dividir-lo i quines parts posar.
     * En qüestió de dibuixos i esquemes al propi llibre teniu de molt interessants, així com els de la pàgina 33 del llibre, a més de que els textos de les pàgines 36 a la 39 us poden ajudar molt en qüestió d’aplicacions i utilitats pràctiques de les lleis dels gasos. Cal també que us llegiu per tant les lectures de les pàgines 36, 37, 38 i 39.
    * És un treball aquest que teniu molts dies per fer-lo, per tant no val simplement en llegir lo del llibre, teniu temps per consultar internet, escollir entre la millor informació i fer el treball amb tranquilitat i pensant bé què i com cal fer-lo, ja que teniu fins el Desembre per entregar-lo. Organitzeu-vos bé i aneu fent una mica cada dia, organiteu-vos quins dies fareu servir per cercar informació, quins dies per seleccionar-la i resumir-la i quins dies per escriure el treball i fer l’índex, la introducció i la bibliografia.

    * Pensa que la introducció és una part molt important del treball, ja que és com la introducció d’un llibre, en el qual ja es diu de què es parlarà més o menys, quines parts es tractaran amb més profunditat o importància i per quin motiu es fa el treball i quina importància tenen els gasos a la nostra vida quotidiana i al nostre món actual industrialitzat. De la lectura de la introducció que fa un alumne en un treball es veu ja molt clarament si l’alumne en qüestió té o no idea del  que va a parlar i del tema de què tracta el treball. Una bona introducció mostra que l’alumne sap de què parlarà, què tenen de important o no els gasos, quines aplicacions i si ha entés o no el tema que ha estudiat. Prepara-la bé i pensa una mica com escriure-la de manera atractiva, interessant i que sigui curiosa pel professor que la corregirà.



   NOTA IMPORTANT :   M’adonaré rapidament al corregir si l’alumne ha copiat el treball d’altres companys o si ha copiat la informació en plan "CORTA I PEGA" de internet. No es tracta d’això. Has de buscar la informació en internet, llegir-la i seleccionar la que et sembli més important, clara i adequada pel teu treball. Després hauràs de resumir el que creguis necessari i escriure finalment al teu treball amb les teves paraules el que creguis adequat per a cada apartat del teu treball. Per tant es tracta de que treballis la informació, la seleccionis, la resumeixis i facis els esquemes o dibuixos que més ajudaran a comprendre el que has escrit i ilustraran millor el text que has escrit amb les teves paraules.
  No vull el treball fet a impresora, el vull escrit amb bolígraf amb la teva lletra, per a evitar que copieu i pegueu coses directament de internet. Per tant ja sabeu, a boli i a mà.

  NO ES POT COPIAR RES DIRECTAMENT DEL LLIBRE, NI D’UN COMPANY NI DE INTERNET, PERQUÈ EM DONARÉ COMPTE. CAL MÉS QUE TREBALLEU BÉ EL POQUET QUE FEU QUE COPIEU MOLT I HO FIQUEU TOT COPIAT AL TREBALL, AIXÒ NO VAL ABSOLUTAMENT PER A RES.





   
20150923003430-20150917-095040.jpg


- Aquí teniu links per a consultar, de més senzill a més complicat, com es fan els factors de conversió que estem fent a classe, perquè pugueu repassar :









- I aquí teniu alguns webs per a practicar la notació científica :




     (Aquest és una presentació slideshare, tipus powerpoint, que està molt bé i que tracta de manera extensa la notació científica amb operacions i tot, cal que la consulteu).


     (Igual que la (4) d'abans però amb operacions amb els exponents de les potències).


















20150917084919-metode-cientific.png

      - Aquí tens una mica de resum del que hem parlat a classe sobre el mètode científic. És una informació treta de la Wikipedia, però està més o menys bé com a resum :


        En general, totes les disciplines científiques empíriques segueixen aquests passos per arribar a coneixements vàlids:

  1. Observació: consisteix en observar els fenòmens que succeeixen a la natura. Aplicar atentament tots els sentits en un objecte o en un fenomen per tal d’estudiar-lo tal com es presenta a la realitat. Posteriorment caldrà quantificar aquests fets observables.A partir d’aquestes observacions podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu.
  2. Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l’observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat.
  3. Experimentació: Mètode que consisteix en l’estudi d’un fenomen reproduït generalment en un laboratori. És la fase en què investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.
  4. Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent; si no, hem de tornar a la formulació.
  5. Elaboració d’una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que en especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d’explicar-los.


        - Aquí us deixo altres links perquè consulteu altres aspectes i exemples sobre el mètode científic:
e/
                 1) El mètode científic (1).

                   2) El mètode científic (2).

       (pot ser per a consultar aquest web et farà falta un ordinador o que el teu mòbil o tablet disposi d’una actualizació del adobe flash). Si no pots veure-ho amb el mòbil prova a casa amb el ordinador que si es pot).

                            3)  El mètodo científic (3).


    - Si algú vol practicar a més l’anglès, aquí us deixo un senzill i curt video en anglès que explica el mètode científic (EN ANGLÈS). Perquè comprovis si ho has entès, et deixo el mateix video també en castellà :

                   4) El mètode científic (en anglès).