- Aquí us deixo, pels grups 3A, 3B i 3C de ESO, la feina que cal que feu els dies que jo no podré estar a classe, que van des del 18 fins al 27 de Maig :

 (A sota del tot d’aquest article teniu també videos per a veure sobre l’àtom, les seves parts, les teories atòmiques i la taula periòdica dels elements).

 - El dimecres 18-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 3 :

   1) Primer de tot cal que llegiu, 2 o 3 vegades mínim amb atenció i concentració les pàgines 84 i 85 del llibre.Després fareu un resum a la llibreta de les pàgines 84 i 85 del llibre del nou tema de estructura atómica, i fareu els exercicis de la página 85 del llibre.

   2) Llegir i mirar amb atenció la página 92 i 93 del llibre i aprendre la classificació d’elements de la taula periòdica en metalls, no metalls i semimetalls i saber-ne les famílies que hi ha. Dibuixar una taula periòdica a la llibreta amb les classificacions.

   3) Consultar la següent web i llegar els primers apartats 1 i 2  que parlen de l’àtom i d’algunes teories atòmiques. Fer algún esquema o anotació a la llibreta del que vegis que és important del que has llegit i après :

     http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

 (El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

 - El Dijous 19-5-16 el grup 3B i 3A farà les següent s activitats, són 3 :

     1) Primer de tot cal que llegiu, 2 o 3 vegades mínim amb atenció i concentració les pàgines 84 i 85 del llibre.Després fareu un resum a la llibreta de les pàgines 84 i 85 del llibre del nou tema de estructura atómica, i fareu els exercicis de la página 85 del llibre.

   2) Llegir i mirar amb atenció la página 92 i 93 del llibre i aprendre la classificació d’elements de la taula periòdica en metalls, no metalls i semimetalls i saber-ne les famílies que hi ha. Dibuixar una taula periòdica a la llibreta amb les classificacions.

   3) Consultar la següent web i llegar els primers apartats 1 i 2  que parlen de l’àtom i d’algunes teories atòmiques. Fer algún esquema o anotació a la llibreta del que vegis que és important del que has llegit i après :

     http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

  - El Divendres 20-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 2  :

     1) Llegir amb cura i varies vegades les pàgines 86, 87 i 88 del llibre i fer un esquema de cada apartat d’aquestes pàgines a la llibreta. Després fer els exercicis 12,13,14 i 15 de la página 89 a la llibreta.

     2) Anar al següent web i llegir i resumir els punts 2.1 i 2.2 d’aquesta página web :

         http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/la-taula-periodica-dels-elements/#index

        (El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

  - El Dilluns 23-5-16 el grup 3B farà les següents activitats, són 2 :

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

  - El Dimarts 24-5-16 el grup 3A farà les següents activitats, són 2 :

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

  - El Dimecres 25-5-16 el grup 3C farà les següents activitats, són 3  :

    1) Llegir les pàgines 89,90 i 91 del llibre i fer-ne un esquema a la llibreta de cada apartat.

    2) Tornar a llegir les pàgines 92 i 93 del llibre i fer els exercicis 19,20,21 i 22 de la página 93 del llibre.

    3) Anar al següent web i llegir l’apartat 4 corresponent a la taula periòdica i anotar alguns punts importants que trobis respecte al que explica de la classificació de la taula periòdica dels elements :

(El que no acabeu en classe d’aquestes 3 activitats ho acabareu de deures a casa).

  - El Dijous 26-5-16 el grup 3A i 3B farà les següents activitats, són 3  :

 - I en aquest fantàstic video teniu la història de l’univers amb la relació dels àtoms amb la vida i el nostre planeta i amb l’univers :

                            https://www.youtube.com/watch?v=5alHnPl0wos

- Examens resolts i explicats també dels problemes de solucions que haveu fet. En total seran 4 exàmens: 3A1, 3A2, 3B i 3C.

   - De moment us deixo en aquest PDF l’examen corregit i resolt que van fer els alumnes del primer grup partit del 3A ESO, ja que aquest dia tenien grup partit i vaig fer diferent examen per a cada grup. Us deixo l’examen 3A1 resolt. Es tracta de que intenteu fer vosaltres els problemes, i només quan no sapigueu fer-los, llavors ja mireu les solucions i com es fan :

      - Examen del 3A1 :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaYTJJQ3d5enlxTUE/view?usp=sharing

 - Aquí, teniu ja també l’examen 3A2 corregit i resolt :

       - Examen del 3A2 :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaamJpSm5wV2ZHOEk/view?usp=sharing

- Aquí teniu també l’examen del grup 3B corregit i resolt :

        - Examen del 3B :

    https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRnZzcVR1X29DSVU/view?usp=sharing

- Aquí l’examen del grup 3C corregit i resolt :

         - Examen del 3C : En aquest examen, a l'exercici 1 hi ha un petit error, on hi ha una resta que diu  500-300 m'he equivocat al escriure i deuria posar  2500-300 , la resta està tot bé :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaWjV5Z0JhcnlhWEk/view?usp=sharing

  * ARA JA QUE TENIU ELS 4 EXÀMENS PENJATS, I DESPRÉS DE LA FEINADA DE FER-LOS I EXPLICAR-LOS I ESCANEJAR-LOS I PENJAR-LOS I TOT, A VEURE SI ELS MIREU I ELS ESTUDIEU I US PREPAREU BÉ L’EXAMEN DE RECUPERACIÓ DE LA PROPERA SETMANA. ESTUDIE-LOS MOLT I BÉ!! :)

- A la següent foto teniu les formes d’expressar la concentració d’una solución per a repassar :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaR3BBdGEzc3NTLU0/view?usp=sharing

   - Aquí teniu més problemes pareguts als que hem fet aquests dies a classe perquè pugueu repassar per l’examen de problemes sobre les solucions :

1- Mesclem 67g de nitrat de potassi, que és molt soluble en aigua, amb 690ml d’aigua.

     a) Calcula la concentrració d’aquesta solución en tant per cent en massa de solut.

     b) I quin seria el tant per cent en massa però de dissolvent??.

    (Aquí teniu aquest exercici 1 fet i corregit) :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUXpkTGlGZGV2V3M/view?usp=sharing

 2- Es prepara una dissolució barrejant clorur de sodi en aigua i a mescla final té una massa de 1500g. Es veu que aquesta solución té un tant per cent de solut del 35%. Calcula llavors quina és la quantitat de clorur de sodi en grams a dintre d’aquesta solució.

    (Aquí teniu l’exercici 2 fet i corregit, només que m’he equivocat i l’he posat el número 3 però és l’exercici 2 corregit):

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDad2pYbjlMdU5NVjQ/view?usp=sharing

 3- En una solució al 72% de solut, es veu que hi ha 700ml d’oli. Calcula els grams de benzina que hi ha en aquesta solució si sabem que la benzina és el solut en aquesta barreja. Dades :  densitat de l’oli : 950kg/m3  i  densitat de la benzina : 830kg/m3

  (Aquí teniu l’exercici 3 fet i corregit):

 https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRFlrb3V3NXpZSFE/view?usp=sharing

 4- En una fundició es vol preparar a una temperatura de 1800ºC una barreja o solución entre ferro i vanadi al 15% de vanadi, que són dos metalls que a aquesta temperatura es troben en estat líquid. Es coneix la densitat d’aquests dos metalls en aquest estat líquid que són, respectivament, la densitat del ferro a 1800ºC és de 6800kg/m3 i la del vanadi a 1800ºC és de 8600kg/m3. El dipòsit de la fàbrica està preparat per a fer la mescla i s’ha d’omplir amb 2000 litres de ferro líquid. Calcula quina massa de vanadi hi haurà en la solució i quin volum ocuparà aquest vanadi en la solución.  Indica també quina serà la massa total d’aquesta barreja una vegada refredada i convertida en una biga per a la construcción ja en estat sòlid.

   (Aquí teniu un enllaç amb aquest exercici del ferro i el vanadi fet i corregit) :

   https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaQksyczR5aVFjVjQ/view?usp=sharing

     5- Treballem a un laboratori farmacèutic i ens demanen preparar una dissolució al 20% d’àcid acetilsalicílic (aspirina) en aigua. Sabem que la densitat de l’aspirina és de 1200kg/m3. Amb tot això, i sabent que hem de preparar la solució amb només 150g d’aspirina, calcula la massa i el volum d’aigua que cal fer servir per a preparar aquesta solución.

  (Aquí teniu l’enllaç amb aquest exercici número 5 fet i corregit) :

  https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUnYtdmR2OUVJUjQ/view?usp=sharing

    - Hem vist a classe una varietat de tipus de problemes a resoldre en funció del % de solut d’una solución. Als següent enllaços us deixo les fotos de com els hem resolt a classe perquè pugueu repassar i així poder fer els que ficaré aquí a continuación :

    - Primer i segon problemes corregits :

      https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaN1NqbFpIajVQQ2M/view?usp=sharing

    - Tercer problema corregit . (No es veu a la foto però diu que la solución ha d’estar al 72%) :

      https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDacjM0dnA4S2lsbW8/view?usp=sharing

    - Quart problema corregit :

       https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUmpBRTNVSk5lMVE/view?usp=sharing

    - Cinquè problema corregit :

       https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaanlMdFEtN3Y3OTA/view?usp=sharing

   * PROBLEMES A FER DEL MATEIX TIPUS QUE ELS DE LES FOTOS :

     1- Volem formar una dissolució barrejant 27g de sal amb 225g d’aigua. Calcula la concentració d’aquesta solución en % en massa de solut.

     2- Es té una solución de 869g al barrejat sucre en aigua. Calcula la quantitat de sucre que hi ha a la solución si el % de solut de la dissolució és del 25%.

     3- En un got tenim ja feta una solució de sucre en aigua. Veiem que dintre d’aquest got hi ha 125ml de líquid. Si el % de solut de la solució es del 45%, calcula els grams de sucre que hi ha a la solució.

     4- Estem al laboratori i volem preparar una solució al 60% d’acetona en aigua i sabem que la densitat de l’acetona es de 650kg/m3. Per a preparar aquesta solució al 60% d’acetona només tenim que 270ml d’acetona. Calcula quina massa d’aigua i quin volum d’aigua cal utilitzar per a preparar aquesta solució.  Calcula també quant será la massa total de la solució una vegada finalitzada.

     5- Treballem a un laboratori farmaceutic i ens demanen preparar una dissolució al 20% de benzina en oli. Sabem que la densitat de l’oli és de 910kg/m3 i la de la benzina és de 800kg/m3. Amb tot això, i sabent que hem de preparar la solució amb només 150ml de benzina, calcula la massa i el volum d’oli que cal fer servir per a preparar aquesta solució.

 - Aquí teniu un PDF amb les solucions d'aquests últims 5 problemas :

     https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDablZGeHdRZWozUWs/view?usp=sharing

- A partir del 28 d’Abril i al començament de Maig de 2016 us repartiré les graelles de les rubriques per avaluar aquesta primera part del projecte que estem fent.

   Les graelles que us repartiré serán perquè avalueu als vostres companys de grup (coavaluació) i us avalueu el vostre treball vosaltres mateixos (autoavaluació), a més de l’avaluació usual que jo faré del vostre treball. Ja us repartiré les rubriques i us explicaré com funcionen.

- Com encara no puc fer fotocòpies, aquí teniu els enllaços a les rubriques :

     1. Rúbrica 1 d’autoavaluació del treball en equip :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaUmcwU251TTRSTm8/view?usp=sharing

     2. Rúbrica 2 d’autoavaluació dels continguts tractats al projecte :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDacjRWUENCd0FKUnM/view?usp=sharing

     3. Rúbrica 3 de coavaluació dels teus companys d’equip :

         https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRXlCRW9NWUJIWVE/view?usp=sharing

 - I al següent link es pot veure un petit esquema en una graella de la programació del projecte en qüestió :

    https://drive.google.com/a/xtec.cat/file/d/0BykuJ4OaDkGbeGo5cVpnUE5wUWs/view?usp=sharing

  - Tothom de 3ESO grups A,B i C, una vegada acabat el projecte, ha de tenir clar per poder aprobar els següents conceptes : (cal que els treballeu a la llibreta) :

1. Què és una dissolució i quines parts té (solut i dissolvent).

2. Per què són importants les solucions i quina relació tenen amb el nostre projecte i amb les nostres ciutats i la nostra vida quotidiana.

3. Què té a veure el nostre projecte amb una depuradora convencional d’una ciutat.

4. Com es que es pot netejar part del que porta l’aigua amb la nostra columna?. Té a veure amb el procés de filtració i les capes que hem posat a la columna.

5. Què és un mètode de separació de mescles, i explica algún altre a més del de filtració que ja coneixes.

6. Saber explicar què és i com es construeix una columna purificadora d’aigua i com va el seu treball.

7. Saber quins tipus de càlculs hi ha per a calcular la quantitat d’una substància en una solución : concentració, densitat, tant per cent %.

8. Saber la diferencia entre una solución concentrada, saturada, diluida i sobresaturada.

 - Aquí penjarem les presentacions del projecte d'alguns dels grups de 3ESO que han volgut fer un treball o presentación resumint el procés de treball desenvolupat al llarg del projecte :

     * Grup 3B2 de Marina, Ainhoa, Tania M. y  Tania P. :

     https://drive.google.com/file/d/0B-kbo82ssTDaRFlfZEx3SEptcGc/view?usp=sharing

     * Grup 3B4 de Dina ...

     * Grup 3B6 de Lucas ...

- Mireu aquest video per a veure la diferència entre una solución concentrada, diluida, saturada i sobresaturada :

     https://www.youtube.com/watch?v=ndHGPOd82n8

  - Després feu el següent per a repassar tot el que cal que sapigueu de les dissolucions per a entendre que estem fent en aquest projecte, per a repassar el que estem fent.

    Tot el que cal saber de les dissolucions per al projecte que estem fent de les columnes purificadores d’aigua està en els articles del 34 al 55 de l’apartat de Física i química de 2ESO que teniu a l’esquerra del bloc de l’any 2014-2015.

  Així que aneu a aquest apartat i consulteu els articles de 2ESO números 34,35,36,37...fins al 55.

  Aneu al següent link i busqueu els articles del 34 al 55 :

   http://easyfisquim.blogia.com/temas/2-eso-fisica-i-quimica-grups-a-b-i-d-curs-2014-2015.php

CONTINUACIÓ DE LA SESSIÓ  7 i 8.

   * Aquest article 36 està relacionat amb el 35 i especifica una mica més com el carbó actiu es pot fer servir també per a eliminar el clor de l’aigua.

" Els municipis afegeixen clor a l’aigua potable per a eliminar els contaminants, bacteris i pesticides incluits. No obstant, el clor també pot afectar negativament a la salut humana, i pot alterar el sabor de l’aigua. Un filtre amb carbó actiu pot eliminar les partícules de clor, però el tipus de filtre de carbó a utilizar, així com les qualitats de l’aigua, juguen un paper important en quant a l’efectivitat d’aquest. En general, un filtre de carbó actiu de gra fi és millor per a eliminar el clor ".

 - Al següent link podem veure com es pot eliminar part del clor afegit a l’aigua com a desinfectant mitjançant la filtració amb carbó actiu :

                 1-  http://www.gedar.es/decloracion-con-carbon-activado-granular/

  - Després de llegit tot aquest article 36 contesta  aquestes dues preguntes. Copia-les i parla amb els teus companys i arriveu a una resposta comuna i escriviu-les al vostre dossier  :

•    Com ho farem per tenir el carbó del tamany adequat per a fer-lo servir a les nostres columnes i així eliminar el clor que porta l’aigua??.

• Si jo portaré carbó gran de barbacoa per a ficar a la columna, que caldrà fer abans d’afegir-lo a la columna després d’haver llegit tot l’article 36?.

Sessió 7.

 -  PART A de l’article 35 :

- De la Wikipedia he tret la següent informació :

Carbón activado

        

Carbón activado.

Carbón activado o carbón activo es un término genérico que describe una familia de adsorbentes carbonáceos altamente cristalinos y una porosidad interna altamente desarrollada.

Existe una amplia variedad de productos de carbón activado que muestran diferentes características, dependiendo del material de partida y la técnica de activación usada en su producción.^[1]

Es un material que se caracteriza por poseer una cantidad muy grande de microporos (poros menores a 2 nanómetro de radio). A causa de su alta microporosidad, un solo gramo de carbón activado puede poseer una superficie de 500 m² o más.

El carbón activado se utiliza en la extracción de metales (v. gr. oro), la purificación de agua potable (tanto para la potabilización a nivel público como doméstico), en medicina veterinaria y medicina humana para casos de intoxicación, en el tratamiento de aguas residuales, clarificación de jarabe de azúcar, purificación de glicerina, en máscaras antigás, en filtros de purificación y en controladores de emisiones de automóviles, entre otros muchos usos. 

Producción

Generalmente se produce por dos métodos diferentes:

1. Activación química: una sustancia deshidratante, que puede ser un ácido, se mezcla con la materia prima y se somete a un tratamiento a temperaturas moderadas. Esta técnica puede ser problemática porque, por ejemplo, al usar como agente deshidratante cloruro de zinc los residuos del zinc pueden permanecer en el producto final, aún después de lavado.
2. Activación física o del vapor: el material carbonizado se trata con una mezcla de gases de combustión y vapor de agua a una alta temperatura para que se active.

Como material de partida se usan varios materiales carbonosos, como cáscaras de nuez, madera, coco.

Características

Una micrografía de carbón activado.

El carbón activado puede tener un área superficial mayor de 500 m²/g, siendo fácilmente alcanzables valores de 1000 m²/g. Algunos carbones activados pueden alcanzar valores superiores a los 2500 m²/g. A modo de comparación, una cancha de tenis tiene cerca de 260 m².

Bajo un microscopio electrónico, la estructura del carbón activado se muestra con una gran cantidad de recovecos y de grietas. A niveles más bajos se encuentran zonas donde hay pequeñas superficies planas tipo grafito, separadas solamente por algunos nanómetros, formando microporos. Estos microporos proporcionan las condiciones para que tenga lugar el proceso de adsorción. La evaluación de la adsorción se hace generalmente mediante nitrógeno gaseoso a 77 K en condiciones de alto vacío.

El carbón activo saturado se puede regenerar mediante la aplicación de calor. Los aerogeles de carbón, que son más costosos, tienen superficies efectivas muy altas y encuentran uso similar al carbón activado en aplicaciones especiales.

Sus principales características son:

Área superficial

Es la extensión de la superficie de los poros desarrollada dentro de la matriz del carbón activado. Se mide usando nitrógeno (N₂). Es el indicador primario del nivel de actividad, asumiendo que a mayor área superficial, mayor número de puntos de adsorción disponibles.

Radios porales

La determinación de la distribución de los tamaños de los poros es una forma extremadamente útil de conocer el comportamiento del material. La IUPAC define la distribución de radios porales de la siguiente forma:

• Microporos r < 2 nm
• Mesoporos r ≈ 2-50 nm
• Macroporos r > 50 nm

Los macroporos son la vía de entrada al carbón activado, los mesoporos realizan el transporte, y los microporos la adsorción.

Tamaño de las partículas

Cuanto más fino es el tamaño de las partículas de un determinado carbón activado, mejor es el acceso al área superficial y más rápida es la tasa de cinética de adsorción. En sistemas de fase vapor, esto se debe considerar junto con la caída de presión, que afecta los costos energéticos.

Una elección cuidadosa del tamaño de las partículas puede proveer significativos beneficios operativos.

Proceso de obtención del carbón activado

El proceso del carbón activado se basa en producir un carbón a partir de materiales como: cortezas de almendras, cáscara de coco, turba, petróleo, brea y polímeros, nueces, palmeras u otras maderas, y carbón mineral.

Este proceso se puede dividir en dos tipos:

• Activación física (térmica). Se lleva a cabo en dos etapas, la carbonización que elimina elementos como hidrógeno y oxígeno para dar lugar a una estructura porosa rudimentaria y la etapa de gasificación del carbonizado que se expone a una atmósfera oxidante que elimina los productos volátiles y átomos de carbono, aumentando el volumen de poros y la superficie específica. Esto se hace en distintos hornos a temperaturas cercanas a 1000℃.
• Activación química. El material se impregna con un agente químico que puede ser ácido fosfórico o hidróxido de potasio y se calienta en un horno a 500-700℃. Los agentes químicos reducen la formación de material volátil y alquitranes, aumentando el rendimiento del carbón. El resultante se lava para la eliminación de ácido.

El tipo de material con el que se produce el carbón activado afecta el tamaño de los poros y las características de regeneración del carbón activado. Los dos tipos de clasificación son: carbón activado en polvo, con diámetro menor o igual a 0.25mm y el carbón granular, con diámetro superior a los 0.25mm.

Los tamaños de los poros van desde los más pequeños, llamados microporos (hasta 2.0 nm), hasta los mesoporos (de 2.0 a 50 nm) y macroporos (mayores de 50 nm).

Reactivación térmica

Centro para la reactivación de carbón activado en Roeselare, Bélgica.

El carbón activado saturado se puede reactivar térmicamente a través de un proceso a altas temperaturas (hasta 900 ºC), por ejemplo en hornos rotatorios o en hornos multietapa. Gracias a los modernos y eficientes tratamientos de gases, el carbón activado saturado, procedente de diferentes aplicaciones, puede ser reciclado.

El conjunto del proceso de reactivación comprende los siguientes pasos:

1. Secado del material hasta ± 105 ° C.
2. Evaporación de los compuestos volátiles adsorbidos hasta ± 300 ° C.
3. Los compuestos no volátiles adsorbidos en el seno del carbón activo son descompuestos hasta carbono amorfo en la atmósfera del horno a través de un proceso de pirólisis con temperaturas de hasta ± 600 ° C.
4. Finalmente, el carbón en forma amorfa es gasificado mediante la inyección de vapor a alta presión y temperatura (por encima de 800 ºC).

Durante la reacción del carbón amorfo con vapor a alta temperatura hasta monóxido de carbono (CO) y, posteriormente, dióxido de carbono (CO₂), se forman los microporos que dotarán al carbón activo de una gran superficie específica.

Mediante el uso racional de los recursos naturales, la reactivación del carbón activo reduce las emisiones de CO₂ a la atmósfera en un 80%.

Aplicaciones

Uso médico

         El carbón activado es utilizado como agente adsorbente para tratar envenenamientos y sobredosis por ingestión oral. Previene la absorción de la sustancia tóxica en el estómago. La dosificación típica para un adulto es de 2 g/kg dentro de la primera hora de la intoxicación, con un tope máximo de 100 gramos totales. Las dosis pediátricas son 12-25 g (1 gramo/kg). Para fármacos con circulación enterohepática como carbamazepina, digoxina, morfina, entre otros, se sugiere administrar carbón activado en múltiples dosis (0,5 g/kg cada 4 horas por 24 a 48 horas).

En lo posible combinar con algún jugo o líquido con sabor para evitar el mal sabor del carbón activado y así el paciente no lo vomite. El uso incorrecto de este producto puede producir broncoaspiración (ingreso a los pulmones) y puede dar lugar a un desenlace fatal si no es controlado. Para el uso fuera del hospital, se presenta en comprimidos de 1 g, o en tubos o botellas plásticas, comúnmente de 12,5 ó 25 g, premezclado con agua. Tiene nombres comerciales como InstaChar, SuperChar, Actidose y Liqui-Socarra, pero por lo general se le llama simplemente carbón activado.

Filtros para aire, gas comprimido y purificar el agua.

Los filtros con carbón activado se utilizan generalmente en la purificación de aire, agua y gases, para quitar vapores de aceite, sabores, olores y otros hidrocarburos del aire y de gases comprimidos.

Los diseños más comunes utilizan filtros de una o de dos etapas, donde el carbón activado se introduce como medio filtrante. Un ejemplo puede ser el filtro que llevan los cigarrillos. También tiene uso para purificación del agua de lluvias en zonas donde esta es usada para usos domésticos.

Para su aplicación en tratamiento de agua se requiere 1 a 3 pies cúbicos de carbón activado para tratar 1 millón de litros de agua, siempre y cuando, la concentración de cloro libre sea igual o menor a 1 ppm (parte por millón).

Existen filtros de carbón activado a los que se les agrega plata para que no se desarrollen bacterias en él, de acuerdo a las propiedades antivirales y antibacteriales de la plata coloidal. Los filtros con partículas más pequeñas de carbón activado tienen generalmente una mejor tasa de adsorción.

Por otro lado, la acidez y temperatura del agua a filtrar influyen en el comportamiento del filtro de carbón activado. A mayor acidez y menor temperatura del agua, el desempeño de los filtros de carbón activado mejora. El asbesto no puede ser eliminado del agua a través de un filtro de carbón activado.

Un filtro de carbón activado debe ser reemplazado entre cada 2.800 y 3.750 litros de agua filtrada, lo cual es solo un referente pues la capacidad de filtración y vida del filtro dependerán de la calidad del agua que se filtra. El tamaño del poro del carbón activado y el tamaño de las partículas a filtrar también influyen en la vida y capacidad de filtración del filtro de carbón activado.

Por lo que la única forma de saber si un filtro de carbón activado ha dejado de funcionar es hacer un análisis del agua resultante del filtro, pues ni el sabor u olor pueden ser un referente certero. Una vez que se ha saturado un filtro de carbón activado, el agua que pase por él, resultará más contaminada que si no se filtrara.

Los filtros de carbón activado que son colocados al final del grifo tienen un desempeño inferior respecto a los que son colocados debajo del lavabo o tarja debido al poco volumen de carbón activado que contienen. Asimismo se recomienda reemplazar los filtros de carbón activado a una tasa del doble de lo que recomiendan los fabricantes. Los filtros que "avisan" el momento de cambiar el filtro son inexactos y la saturación y consecuente contaminación del agua puede ocurrir mucho antes de que avise.

Usos ambientales

Las propiedades de adsorción del carbón activado son muy útiles en la eliminación de contaminantes del aire como de flujos de agua implicados en procesos industriales:

• Limpieza de vertidos
• Recuperación de aguas superficiales y subterráneas
• Tratamiento de agua potable
• Purificación de aire
• Recogida de compuestos volátiles procedentes de procesos industriales como pintura, limpieza en seco, repostaje de combustible...
• Depuración de agua no destinada al consumo humano
• Purificación de aminoácidos
• Purificación de ingredientes y productos alimentarios
• Separación y purificación de gases como biogás, dióxido de carbono, hidrógeno, gas de síntesis
• Protección personal y colectiva (e.j. máscaras de gas )

-  PART B de l’article 35 :

- Prepararem carbó actiu.

 - Per què el carbó el farem servir per a filtrar, netejar i purificar. És un element o un compost? :

   http://www.carbotecnia.info/encyclopedia/que-es-el-carbon-activado/

Sessió 6.

 - Segueix les instruccions que t’indiqui el professor per a construir en fusta el suport de la columna purificadora d’aigua.

  Baixarem al pati i fent servir els materials, eines i ferramentes de l’aula de tecno construirem un suport per a la nostra columna.

   -  Material que necessitarem :

                               - Serra, sargent.

                               - Varilles de fusta.

                               - Cola blanca.

                               - Claus, martell.

Sessió 5.

 - Quina relació té el nostre projecte amb el que es fa en realitat cada dia a les ciutats amb l’aigua utilitzada a les cases?...  com es depura l’aigua?.  Potser nosaltres farem una depuració però de forma petita, observa els videos  :

 - https://www.youtube.com/watch?v=-tUemwf1sgA

 - https://www.youtube.com/watch?v=HGo0BfsmsA4

 - https://www.youtube.com/watch?v=TC9d_2B5ZOU

 - https://www.youtube.com/watch?v=BAZOuTbqT8U

 - Després de veure els videos, quina relació veus entre el que has vist, el teu projecte i el medi ambient?.

Sessió 4.

  - Als següents links trobaràs diferents substàncies que cal tenir en compte a dintre de l’aigua, i que poden donar lloc a una mescla heterogènia (terra, fang)  o una de homogènia i tenir així una dissolució (com la sal) etc.

     Segons el tipus de mescla necessitarem, per a separar l’aigua d’aquestes substàncies, fer ús d’una técnica de separació diferent.

     Per tant caldrà saber-ne calcular la quantitat que hi ha de cadascuna d’aquestes substàncies a dintre de l’aigua, o sigui, la seva CONCENTRACIÓ :

 1. Què és l’aigua? , estructura, substàncies en dissolució, etc :

     https://www.youtube.com/watch?v=Ov3xLFb8Lw8

 2. Contaminació de l’aigua, depuració :

     https://www.youtube.com/watch?v=XMvncTxCLB4

 3. Com es contamina l’aigua? , contaminació :

     https://www.youtube.com/watch?v=kPG7cSgLgqg

 4. Mescles homogènies i heterogènies, explicació senzilla :

     https://www.youtube.com/watch?v=WCl_j_YH2bM

 5. Mescles homogènies i heterogènies, explicació 2 :

     https://www.youtube.com/watch?v=LaGP2S0krSU

 6. Mètodes per a separar mescles :

     https://www.youtube.com/watch?v=znQtRUGbn54

 7. Mescles homogènies o dissolucions :

     https://www.youtube.com/watch?v=aZ5rJ-tUhJs

 8. Concentració, unitats :

     https://www.youtube.com/watch?v=NGUytYmKAro

 9. Tipus de concentracions i formes d’expressar-la :

     https://www.youtube.com/watch?v=-LyH3V8PfVI

 10. Solucions i concentració de dissolucions :

     https://www.youtube.com/watch?v=WccNkuKkbJ4

SESSIÓ 3.

REFLEXIÓ SOBRE TEMA DEL PROJECTE : PER QUÈ ESTUDIAR L’AIGUA??.

ACTIVITAT 4.

        - A) Discutiu dintre del vostre grup les següents qüestions i contesteu-les al dossier :

 - 1. Per què penses que el profesor ha escollit aquest projecte per a treballar el tema de dissolucions i reaccions químiques i mediambient i no un altre diferent?.

 - 2. Penses que, d’alguna manera, té a veure la purificació o neteja de l’aigua amb el nostre entorn o la nostra vida quotidiana o el món que ens envolta?. 

 - 3. Pensa en quins àmbits  pot ser important tenir cura de l’aigua ( fàbriques, hospitals, begudes, medicines, rius, mars, ciutats, pobles, països, ...etc). Escriu un petit paràgraf comentant el que TU penses al respecte de tot això.

ACTIVITAT 5.

 - B) Després de comentar a classe el que farem en aquest projecte i tinguis una mica de idea sobre el que anem a treballar, i després de veure els videos de l’article 30 i de la presentación que ha fet el professor, us repartiré un full amb una taula on discutirem sobre els objectius d’aprenentatge que anem a perseguir en aquest projecte i els quals aneu a fer vosaltres mateixos, decidint què és i què no important en aquest projecte.

 - Aquests  Objectius i procediments seran els que plantejarem entre tots en un inici per a començar a treballar, però és clar, el més normal és que sigui una idea preliminar ja que encara no hem començat a treballar res fent pràctica per tant és normal que quan arribem a l’acabament del projecte veiem que, pot ser, cal modificar alguns dels objectius inicials perquè pot ser calia haver pensat algún de diferent.

     Així doncs, a l’acabament del projecte tornarem a fer un repàs d’aquest full amb els objectius i procediments inicials per si cal modificar-los per tenir-los ja correctament enunciats i definits.

     FOTOCÒPIA QUE REPARTIRÉ A CLASSE ENTRE ELS GRUPS QUE HAVEU FORMAT PER A DISCUTIR ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE I ELS PROCEDIMENTS QUE PENSEU QUE NECESSITAREM PER LOGRAR-LOS.

  PRESENTACIÓ DEL PROJECTE " L’AIGUA QUE BEC".

SESSIÓ 1 i 2.

   - Després de la introducció del projecte que ha fet el professor, consulta els següents videos per a conèixer com d’important són les solucions a la nostra vida quotidiana i perquè convé i interessa saber com funcionen i on i per a què es fan servir. I a la vegada podràs veure quina relació poden tenir les solucions amb una reacció química :

    1) VIDEO 1 :  https://www.youtube.com/watch?v=TO13HCSbxuY

    2) VIDEO 2 :  Comença a veure aquest video a partir del minut 12 i 20 segons :

         https://www.youtube.com/watch?v=2e31MOq5Xpw

    3) VIDEO 3 : https://www.youtube.com/watch?v=0XobZ3x-N1k

     Després de veure els videos us dividireu en grups a la classe segons us digui el professor i fareu les següents activitats :

     ACTIVITAT 2 :  Ara que ja has vist els videos, omple la columna de la dreta de la taula que vas començar al principi de la classe.

     ACTIVITAT 3 :

              Cada grup, en col.laboració de tots els seus membres, haurà de plantejar en un full les 5 preguntes que considerin més importants i generals que cal que els altres grups sàpiguen contestar sobre els dos videos.

               De manera que quan passin aquestes 5 preguntes als altres grups perquè les contestin, s’assegurin de que amb aquestes 5 qüestions estarán preguntant, en general, el més important del que cal saber sobre perquè les solucions i reaccions químiques són importants al nostre món i la nostra vida quotidiana.

                Per últim el grup-classe decidirà quin grup ha contestat millor a les preguntes plantejades.

     DEURES PER A CASA : Has de veure aquests videos :

     Videos de deures :   https://www.youtube.com/watch?v=fayXRqeWTSI

                                      https://www.youtube.com/watch?v=2sNcedcyln8

       -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 - Per a veure, de manera resumida, el que estudiarem en aquest projecte sobre les solucions, pots consultar els següents enllaços :

  1)  https://prezi.com/7t6iyebsrxqv/soluciones-quimicas/

  2)  http://www.eduteka.org/proyectos.php/1/8819

  - Per veure la foto en gran fes click al següent enllaç :

     https://drive.google.com/file/d/0BxGQChM8MEyCUEJGcTZpRmNqQVE/view?usp=sharing

1. Observació: consisteix en observar els fenòmens que succeeixen a la natura. Aplicar atentament tots els sentits en un objecte o en un fenomen per tal d’estudiar-lo tal com es presenta a la realitat. Posteriorment caldrà quantificar aquests fets observables.A partir d’aquestes observacions podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu.
2. Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l’observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat.
3. Experimentació: Mètode que consisteix en l’estudi d’un fenomen reproduït generalment en un laboratori. És la fase en què investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.
4. Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent; si no, hem de tornar a la formulació.
5. Elaboració d’una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que en especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d’explicar-los.