Blogia

EASYFISQUIM , ESO i Batxillerat.

ARTICLE 20 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Diferència entre evaporació i ebullició (pissarra).

ARTICLE 20 : 2ESO FiQ grups A,B i D :  Diferència entre evaporació i ebullició (pissarra).


ARTICLE 19 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Esquema dels canvis d'estat pissarra.

ARTICLE 19 : 2ESO FiQ grups A,B i D :  Esquema dels canvis d'estat pissarra.


ARTICLE 18 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Mal.leabilitat i ductilitat.

ARTICLE 18 : 2ESO FiQ grups A,B i D :  Mal.leabilitat i ductilitat.


La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d’un cos o d’un material (especialment metalls) de ser fàcilment deformable. Es diferencia d’aquella en què mentre la ductilitat es refereix a l’obtenció de fils, la mal·leabilitat permet l’obtenció de fines làmines de material sense trencar-se. No hi ha cap mètode per a quantificar cap de les dues propietats. El terme prové del llatí "malleum" que significa martell.

Aquesta propietat es tradueix en una escassa reactivitat o el que és el mateix són poc susceptibles de corroir-se i rovellar-se el que els dóna un aspecte de docibilitat. Un clar exemple són l’estany i el coure, es troben entre els elements 24 i 35 de la taula periòdica.

element que es considera més mal·leable és l’or, que es pot estendre fins a làmines d’un gruix d’una deumil·lèsima de mil·límetre. L’alumini també presenta, en menor mesura, aquesta característica, havent-se popularitzat elpaper d’alumini com embolcall conservant per a aliments així com per a la fabricació de brics.

ARTICLE 17 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Diferència entre Duresa, tenacitat i elasticitat.

ARTICLE 17 : 2ESO FiQ grups A,B i D :  Diferència entre Duresa, tenacitat i elasticitat.



Consulta el següent web:


http://es.slideshare.net/mobile/ccrespo62/propietats-mecaniques-dels-materials();

ARTICLE 16 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Diferència entre evaporació i ebullició.

Diferència entre evaporació i ebullició.

Tot dos fan referència a un canvi d’estat. Concretament als pas de l’estat líquid al gasós. Però.....

EVAPORACIÓ: és el procés físic mitjançant el qual un líquid passa a l’estat gasós. I aquest procés té lloc en la superfície del líquid i a una temperatura inferior a la temperatura d’ebullició. Alguns líquids ho fan lentament y altres més ràpidament, con l’alcohol. A major temperatura major velocitat d’evaporació.

EBULLICIÓ:  és el procés físic en el qual un líquid passa a estat gasós. Es dóna en tota la massa del líquid, és a dir, es dóna en tot el líquid. Es realitza quan la temperatura de la totalitat del líquid iguala al punt d’ebullició del líquid a una determinada pressió. Si la pressió fora d’1 atm, la temperatura d’ebullició del líquid seria de 100ºC.

ARTICLE 15 : 2ESO FiQ grups A,B i D : Esquema dels canvis d'estat.

ARTICLE 15 : 2ESO FiQ grups A,B i D :  Esquema dels canvis d'estat.


ARTICLE 14 : 2ESO FiQ Grups A,B i D: Postulats de la teoria cinetico molecular.

ARTICLE 14 : 2ESO FiQ Grups A,B i D: Postulats de la teoria cinetico molecular.

Gases: teoría cinético molecular

 

La teoría cinética de los gases se enuncia en los siguientes postulados, teniendo en cuenta un gas ideal o perfecto:

1. Las sustancias están constituidas por moléculas pequeñísimas ubicadas a gran distancia entre sí; su volumen se considera despreciable en comparación con los espacios vacíos que hay entre ellas.

2. Las moléculas de un gas son totalmente independientes unas de otras, de modo que no existe atracción intermolecular alguna.

3. Las moléculas de un gas se encuentran en movimiento continuo, en forma desordenada; chocan entre sí y contra las paredes del recipiente, de modo que dan lugar a la presión del gas.

4. Los choques de las moléculas son elásticos,  no hay pérdida ni ganancia de energía cinética, aunque puede existir transferencia de energía entre las moléculas que chocan.

5. La energía cinética media de las moléculas es directamente proporcional a la temperatura absoluta del gas; se considera nula en el cero absoluto.

Los gases reales existen, tienen volumen y fuerzas de atracción entre sus moléculas. Además, pueden tener comportamiento de gases ideales en determinadas condiciones: temperaturas altas y presiones muy bajas

Modelo corpuscular

gasesmodelo
Un modelo corpuscular para gases

De acuerdo con los postulados enunciados, podemos hacernos una imagen clara y concisa del modelo que represente el comportamiento de un gas.

Dicho modelo, debe ser el más elemental posible, debe explicar las propiedades observadas en los gases, debe contemplar la existencia de partículas muy pequeñas, de tamaño despreciable frente al volumen total, dotadas de grandes velocidades en constante movimiento caótico, chocando entre sí o con las paredes del recipiente. En cada choque se supone que no hay pérdida de energía y que no existe ningún tipo de unión entre las partículas que forman el gas.

Así, el concepto de presión, estará ligado al de los choques de las partículas sobre las paredes, debido al movimiento que llevan, presión que se ejerce sobre todas las direcciones, no existiendo direcciones privilegiadas. Así, cuantos más choques se produzcan, mayor es la presión del gas.

La temperatura, indicará la energía cinética media de las partículas: si la temperatura de un gas es superior a otro, sus partículas por término medio, poseen mayor velocidad.

ARTICLE 13 : 2ESO FiQ grups A,B i D: Veure el video i contestar les preguntes sobre la teoria cineticomolecular.



Després de veure el video , copia a la llibreta i contesta a les següents preguntes :


1. Segos el video, què és la temperatura i com influeix en el moviment de les partícules durant els canvis d’estat?.

2. Quina relació podriem dir llavors que existeix entre donar energia a una substància i que aquesta augmenti la seva temperatura?.

3. Explica, segons els principis o postulats de la teoria cinèticomolecular, com es produeix la fusió o solidificació d’una substància pura.

4. És important el postulat d’aquesta teoria, que suposa que la matèria està formada per partícules petites o àtoms, per a poder explicar amb aquesta teoria els canvis d’ estat?.

    Per què?.