INSTRUCCIONS DE COM FER EL DOSSIER DAQUEST TEMA DE
CANVIS DESTAT AMB LES PREGUNTES QUE HI HA QUE CONTESTAR.
A) Instruccions de com fer el dossier :
* Sha de fer individual. No pot ser en grup.
* Abans del 12 de Febrer del 2016 tots els alumnes de 3ESO dels grups A, B i C
hauran dentregar un dossier fet en folis blancs o en paper de llibreta, i grapat,
on shagin contestat les 30 preguntes que apareixen més a sota al punt B).
* No es pot entregar fet a ordinador, sha dentregat fet a mà i a boli.
* Al primer full ha dapareixer el nom de lalumne, el grup, la data i el títol del dossier.
* Si veig que hi ha més de dos dossiers amb les mateixes respostes a les preguntes
suspendré tant al que ha copiat com al que sha deixat copiar, als dos. Per tant més
val que vigileu els vostres treballs perquè si veig alguna pregunta copiada dun altre
suspendré a tantes persones com vegades estigui copiada la pregunta.
* No es poden copiar les respostes copiades del llibre. Si trobes alguna resposta al
llibre lhas de escriure al dossier resumida amb les teves paraules, però no es pot
copiar literal del llibre. Si veig que alguna reposta a les preguntes es nota que
està copiada del llibre suspendré a lalumne.
* Les respostes a les preguntes es podran buscar al llibre, als apunts i exercicis fets
a classe i també es poden buscar a internet.
* La puntuació del dossier de cara a la nota de lavaluació la decidirà el professor.
* A més daquest dossier també es farà un examen daquest tema de canvis destat.
* Cal copiar al dossier els enunciats de les preguntes que shan de respondre,
que apareixen a continuació. No es pot ficar solament el número de la pregunta i
contestar-la, NO!! , has de copiar la pregunta i després escriure la resposta. ( Excepte la pregunta 30 que és la única que no cal copiar l'enunciat ).
* Es valorarà la netedat, ordre, ús de diferents colors, esquemes i dibuixos, etc, a
lhora delaborar el dossier.
B ) Les 30 preguntes que cal contestar són aquestes :
1. Què és un canvi destat?.
2. Quins són els canvis destat que has estudiat? Fes un dibuix o esquema.
3. En quin lloc de la terra et pots trobar els tres estats de la matèria a la vegada?.
4. Els trossos de gel que suren sobre laigua del mar mantenen la mida a mesura que
es desplacen duran tot lany?.
5. Quan ens posem colònia al coll o al canell, és líquida però al cap duna estona sha
evaporat i en queda lolor. Com expliques aquest fet?.
6. Com expliques el fet que a lestiu, quan surt el sol després duna tempesta, es pot
veure com els bassals van desapareixent?.
7. Què passa quan ens deixem una ampolla de líquid (aigua o refresc) tancada al
congelador?.
8. Els canvis destat són canvis físics o químics? Quina diferència hi ha?.
9. Quan una substància com laigua es fon i passa de sòlid a líquid, per què la
temperatura no canvia durant el canvi destat encara que estiguis escalfant?.
10. Explica quina situació de condensació de laigua et trobes ben de matí al baixar
al carrer i veure com lherba i plantes i vidres dels cotxes estan tots plens daigua.
Per què succeeix això?.
11. Fes un esquema o dibuix ben fet, amb colors, ordenat i net, de la corba descalfa-
ment de laigua on es vegi bé els diferents canvis destat.
12. Per què a la corba descalfament duna substància hi ha línies rectes i altres
inclinades?. Explica-ho.
13. Què significa absorbir o desprendre energia? i quina relació té amb els canvis
destat?.
14. Les temperatures de fusió, o de solidificació, o debullició duna substància
separen molt clarament diferents fases o canvis de les substàncies pures. Quines?.
15. Per què tot el que hem estudiat pels canvis destat en aquest tema, i també
les corbes descalfament i de refredament, només valen per a substàncies
pures i no per a mescles?.
16. Per què la temperatura debullició duna substància pura es fa servir per a
identificar i separar una substància pura daltra?.
17. Llegeix la següent afirmació i després explica si és certa o falsa i perquè :
"Si la temperatura duna substància varia durant un canvi destat, no es pot
considerar que sigui una substància pura".
18. Observa les temperatures de fusió de les diferents substàncies que apareixen
al quadret de dalt de la pàgina 44 del llibre. Dibuixa de manera orientativa com
serien, en un mateix gràfic, les corbes descalfament del mercuri, tungstè i plata.
Només has de dibuixar la corba daquestes substàncies per a la fusió, això si,
dibuixa les tres corbes en un mateix gràfic, no facis 3 gràfics, sinó que en un
mateix gràfic has de dibuixar les tres línies, una per a cadascuna daquestes
substàncies, juntes (mercuri, tungstè i plata). Tens les temperatures de canvi
destat a la pàgina 44 del llibre.
19. Com seria la corba descalfament duna substància no pura o una mescla?.
Inventa una i dibuixa-la.
20. Quines diferències més importants trobes entre levaporació i lebullició?
I quines semblances?.
21. Si volguessis assecar lo més ràpid possible una samarreta mullada, quins factors
creus que afectarien més directament a lassecament de la samarreta? explicals
, què faries?.
22. De les tres afirmacions següents, indica quina és la correcta, i les altres dos falses
torna a escriure-les però canviant les paraules que calgui perquè es transformen
en vertaderes :
a) Un augment de pressió sobre un líquid en fa disminuir la temperatura
debullició. Una disminució de la pressió sobre un líquid naugmenta la
temperatura debullició.
b) El punt debullició dun líquid es defineix com la temperatura a què bull, quan
la pressió exterior no és de 1013 hPa (1 atm).
c) El punt debullició dun líquid pur és una propietat característica que serveix
per identificar-lo.
23. Per què la temperatura de canvi destat duna substància pura canvia amb la
pressió?. Explica com tinfluiria aquest fet si fossis un muntanyer que ha de
bullir en aigua uns pèsols i estiguessis a una altura de 6200 metres sobre el
nivell del mar.
24. Per què es fan servir les olles a pressió a casa per cuinar? per què les necessi-
tem i no cuinem amb una olla destapada i ja està?.
25. Quines substàncies has après que sublimen? posa uns exemples.
26. Què ès la naftalina, per a què serveix?.
Busca a internet la temperatura de sublimació de la naftalina, llavors explica
quan penses que comença a passar a gas la naftalina si la fiques al teu armari
per a protegir la teva roba de les arnes.
27. Explica, amb dibuixos, i a sota del dibuixos escriu un text fent servir la teoria
cinèticomolecular per a explicar com canvia destat la benzina que es fica als
cotxes si un conductor deixa caure un raig o unes gotes de benzina al terra
mentre treu la mànega del cotxe i la torna a deixar al sortidor. Busca a internet
i indica també en aquest dibuix i text a quina temperatura comença la benzina
a fer el canvi destat.
28. Segons la teoria cinèticomolecular mentre un líquid bull la temperatura es manté
constant i lenergia que es subministra a lescalfar en forma de calor es fa servir
perquè les molècules passin de lestat líquid al gasós. També sanomena calor
de vaporització a lenergia que cal subministrar a la unitat de massa dun líquid
pur perquè es transformi totalment en gas a pressió constant sense modificar la
seva temperatura.
Llavors, si la calor de vaporització de laigua pura a 100ºC és de 2255 kJ/kg ,
quina quantitat de calor caldria subministrar durant 30 minuts per vaporitzar 10
litres daigua que es troben ja a 100ºC i acaben de vaporitzar-se després de 30
minuts?.
29. Imagina que estem vaporitzant laigua que hi ha en un parell de gots iguals plens
els dos amb 250 ml daigua. La única diferència és que el foguer amb què escal-
fem un dels gots fa una flama el doble de gran i forta que la del foguer que escal-
fa laltre got.
a)Què passarà amb la temperatura de canvi destat en cadascun dels
gots?.
b) Què ès el que saconseguirà realment?.
c) què és el que varia dun got a altre realment i què no?.
30. A veure si pots interessar-te un mica per la qüestió que vaig a plantejar-te a
continuació i investigues una mica per internet o reflexiones una mica al respecte.
Saps que avuí en dia degut a la contaminació dels vehicles, fàbriques, etc, hi ha
un efecte que es diu hivernacle que causa un escalfament global del planeta i fa
que les temperatures hagin pujat als mars i oceans del nostre planeta, així com
estem experimentant canvis climatics importants, tempèstes i sequeres més
acusades a molts països del món, com china, estats units, la nostra terra també
per exemple, només has dobservar lhivern tan calorós que hem i estem tenint.
En un futur pot ser que aquests efectes siguin més greus pel clima, collites, etc,
del nostre planeta en general, ja que molts països com el nostre patiran sequeres
importants i canvis climàtics que influiran molt en leconomia i societat.
Com ja pots imaginar, tot això té molt a veure amb els canvis destat, ja que
degut a aquests canvis en les temperatures naugmenta els canvis destat de
laigua per evaporació al mar i també per fusió als icebergs i gels dels pols de la
terra, amb els consegüents efectes que això tindrà a tot el planeta els propers
anys.
Fes una recerca a internet i cerca els efectes que tota aquesta problemàtica ha
generat arreu del món. Per exemple tria 5 països (estats units, china, Alaska,
Espanya i Brasil) , (pots triar aquest 5 o escollir altres 5 diferents), i busca a in-
ternet quins efectes han patit aquest 2015 ( ja siguin sequeres, terratremols,
tornados, ciclons, canvis exagerats dalgun factor climàtic, el que sigui) que
estiguin relacionats amb els canvis bruscos destat i que influeixin de manera
directa en aquest canvi climàtic global terrestre.
Taconsello que facis una taula o graella on classifiquis aquests 5 països
i al costat, en columnes, vagis indicant laconteciment climàtic que el país ha
patit, en quin mes, que ha provocat, perquè ha sigut provocat, quines conse-
qüències ha tingut sobre la població o el territori o la fauna i flora, si ha sigut
notícia a la televisió o a internet, etc. Pren interés i intenta fer aquesta última
qüestió amb cura, serietat, sense presa, amb responsabilitat i que es noti que
has investigat una mica i has après alguna cosa al respecte.
(AQUESTA ÚLTIMA PREGUNTA ÉS LA ÚNICA QUE NO CAL COPIAR LENUN-
CIAT AL DOSSIER, NOMÉS CAL FICAR EL NÚMERO 30 I CONTESTAR-LA).
FI DEL DOSSIER.
