Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2012.



Visualitza dues o tres vegades tranquilament el video següent sobre la fabricaciò del paper i després contesta les preguntes a la llibreta:

1- Quin tipus d´arbre és el més emprat en la fabricació del paper que es mostra al video? i en quin percentatge s´utilitza?.
2- Des de que es van inventar els ordinadors, disquets, usb , etc, s´utilitza més o menys paper que abans? per què?.
3- Quantes tones de fusta fan falta per fabricar una tona de pasta de paper?.
4- El primer pas es llevar l´escorça als troncs de fusta. Saps què es fa amb aquest residu de les escorces i per què s´utilitza en la fàbrica?.
5- Fins a quantes tones de fusta ja cortada es poden emmagatzemar en una fábrica com la del video?.
6- A quina temperatura es llava i cou la fusta dintre de la rentadora?.
7- Una vegada ja rentada, la pasta marró que surt de la rentadora cap a quin altre procés es dirigeix?.
8- La pasta marró de paper es fica amb contacte de productes químics per a blanquejar-la, quin producte químic és el que diu el video que s´utilitza per blanquejar el paper?.
9- Ja dintre de la màquina per fer les llàmines de paper, es fa un procés graduat de secat on es disminueix el percentatge d´aigua de la pasta de paper des d´un 95% fins a ... per després pasar a la premsa. fins a quin percentatge es disminueix la concentració d´aigua?.
10- Una vegada fet el paper i enrolljat en bobines, fins a quant pot pesar una d´aquestes bobines de paper i quant de llarg por ser aquest paper en la bobina?.
11- Després es retalla el paper. Fins a quantes fulles per minut por tallar la retalladora de la fàbrica d´aquest video?.
12- Quants paquets de paper es poden produir a partir d´un tronc d´arbre?.
Llegiu el següent text en castellà tres vegades tranquilament i treieu la idea principal, les idees secundàries i per últim realitzeu un resum a la llibreta:


Aprendizaje” viene de aprehendere, arrancar, coger, apoderarse de; “estudio”, de studeo, afanarse, esforzarse; y “disciplina” o “discipulina”, de disco (aprender), norma o proceso para aprender. Una persona “disciplinada” es aquélla que sigue una pauta regulada de cara al aprendizaje. El “aprenda sin esfuerzo” es una fantasía. Hay que volver a poner de moda la cultura del esfuerzo y defenderlo como contenido actitudinal específico. Todo esto se refleja en nuestra forma de vida, y en especial en la educación, donde se han aparcado los modelos basados en el esfuerzo por otros basados en la motivación y la relajación. Hay quienes opinan que este modelo educativo ocurrido en muchos países desarrollados es el origen del descenso de la calidad de la educación de las nuevas generaciones. Yo entiendo que es necesario retomar la cultura del esfuerzo. El esfuerzo debe jugar un papel fundamental en la educación en la escuela y en la familia. Hay en la actualidad un debate sobre la necesidad de plantear un pacto educativo, a este pacto se ha llegado en países como Finlandia, teniendo en cuenta que dicho pacto debería ser algo consensuado, pensado, repensado, firme y no sujeto a los cambios de signo político del Gobierno. Además y sobre todo, en periodos como la adolescencia, momento vital crucial en el que los estudiantes están conformando su personalidad y aspiraciones, necesitan también ciertos referentes sociales. . Lamentablemente los alumnos se forman en la cultura del mínimo esfuerzo desde los primeros años de su escolaridad. Claro que no sólo es responsabilidad del sistema educativo sino también de la familia que contribuye a ello. El primero de esos obstáculos que se pueden poner en la familia es el paternalismo, el ´ya te lo haré yo´ que los padres solemos exclamar cuando nos domina la impaciencia. Ese paternalismo entra en una evidente contradicción: "queremos que se esfuercen, pero les resolvemos los problemas. Vemos que se esfuerzan y no consiguen su objetivo, así que se lo hacemos nosotros". Así se podrán generar situaciones como la que explica el Ministerio de Educación al permitir que los alumnos de Bachillerato puedan pasar con cuatro materias suspendidas: "He pasado, soy universitario, se dirá más tarde, orgulloso de sí mismo. Pero, eso sí, no sabrá escribir correctamente".

Efectivamente, los datos que arroja nuestro sistema educativo nos hacen concluir sin lugar a dudas que nuestros educandos han de dar mucho más de sí. Hace ya décadas se configuró la ESO con el objetivo de que todos los estudiantes (o, al menos, la inmensa mayoría) superasen con éxito tal etapa. Pese a que el nivel de exigencia no ha sido elevado – más bien al contrario- lo cierto es que los índices de fracaso escolar y abandono prematuro rondan el 30% . Estando los colegios mejor dotados de medios que nunca y habiendo bastantes menos alumnos por aula, parece claro que una de las causas del fracaso es el esfuerzo insuficiente. Esto de la necesidad del esfuerzo tiene que ver también con la actitud que adoptamos ante la realidad; creo que lo que intentemos enseñar tiene que tener que ver con la realidad, y como ya lo dijo Gramsci "para ello primero nos tiene que doler el cuerpo" de tanto estudiar para luego poder comprender porqué nos pasa lo que nos pasa... y ello requiere esfuerzo, de ahí la necesidad de inculcar en nuestros jóvenes la cultura del esfuerzo.

Y en este aspecto –como en tantos otros- somos las familias –como primeras y principales responsables de la educación de nuestros hijos- quienes hemos de asumir seriamente nuestras responsabilidades. La satisfacción por el trabajo bien hecho. Habrá, tal vez, que despertarles de la pereza vital a la que les conduce el materialismo imperante; en ocasiones, será preciso navegar contracorriente; y siempre, predicar con el ejemplo. Para finalizar decir que el estado subjetivo de felicidad que se deriva del esfuerzo da impulso para realizar un nuevo esfuerzo ante un nuevo reto.


El text ha sigut tret de la pàgina:
http://es.catholic.net/familiayvida/158/320/articulo.php?id=45533
Aquí teniu el text en català que haveu de treballar avuí. El llegiu tres vegades tranquilament i treieu la idea principal, les idees secundàries i finalment cal que feu un resum del text a la llibreta:


En moltes ocasions, durant la consulta, els pares o fins i tot el propi nen demanen consells sobre quin tipus d’esport haurien de practicar, quant temps se li hauria de dedicar, quin tipus i quantitat d’exercici es consideren sans o quins controls periòdics implica la pràctica de l’exercici físic.

Un entrenament per a cada edat?.

Hem de tenir en compte que en els adolescents i preadolescents no hi ha un desenvolupament simultani, referent a l’augment en la longitud dels seus ossos i el seu desenvolupament muscular.

Això implica que hem de ser cauts a l’hora de plantejar entrenaments de força en aquestes edats, mitjançant programes específicament adaptats i minuciosament programats. A més d’aquests factors, cal tenir en compte les diferents categories de competició, tant masculines com femenines.

Quant a la densitat i consistència òssia, sembla ser que hi ha un augment progressiu als ossos des de la infantesa fins a la maduresa. En les persones que han realitzat una activitat esportiva durant els anys de creixement, aquest creixement és major. Així, redueixen el risc de malalties per falta de mineralització, en els anys posteriors.


Beneficis de l’esport en general.

L’activitat esportiva, entesa com a joc o activitat lúdica que impliqui moviment, millora significativament les funcions cardiovasculars i contribueix a una adequada maduració del sistema múscul-esquelètic i de les seves habilitats psicomotoras.

L’exercici físic continuat, acompanyat d’una dieta equilibrada, contribuirà a la regulació del pes corporal, evitant l’aparició d’obesitat, tant en la infantesa com en la vida adulta (el 80% dels adults obesos han estat nens obesos). També ajudarà la prevenció de les malalties degeneratives com l’arteriosclerosi, estretament relacionada amb les malalties cardiovasculars.

En el nen, un entrenament regular produeix beneficis en les habilitats motrius i cognitives, sent beneficiós també per a les seves relacions personals i en el context del grup social que l’envolta. Aprèn a integrar-se i obté benestar físic i psicològic. Tots els beneficis que s’obtenen d’una vida activa són especialment significatius a partir de la pubertat.

Hàbits esportius saludables.

Les dades científiques llançades per les investigacions realitzades a tot el món han mostrat una i altra vegada que les classes d’Educació Física d’alta qualitat poden cobrir una amplitud de necessitats de totes les persones, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

És més, si crees l’hàbit en el teu fill de fer-ho des de la primerenca infantesa, pot ser que estalviïs problemes quan el nen ingressi en l’adolescència. L’esport ajuda els nens a desenvolupar-se físicament i mentalment, a estar sans, i a relacionar-se d’una forma saludable amb altres nens. Estar en forma és estar sans. I aquesta és una regla general.

De la mateixa manera que els adults, els nens han de trobar i practicar un esport que els agradi. Al principi pot costar-li iniciar i seguir el ritme, però si el nen compta amb el suport, la determinació i la seguretat dels pares, tot caminarà.

No es pot oblidar que els més petits han de fer exercici que els diverteixi alhora. D’aquesta forma, es notarà un augment en la seva autoestima i la pèrdua d’alguna por que pugui existir. L’esport no solament és bo per a la salut física del nen, també ho és per a la seva salut mental. L’ajudarà a tenir més confiança en si mateix, a relacionar-se millor amb els altres i fins i tot a superar alguna malaltia com l’asma.

S’ha discutit molt sobre la influència de l’esport en el creixement infantil. Alguns experts apunten possibles perjudicis per a l’organisme, ja que el cos d’un nen és delicat i es troba en ple creixement, i els entrenaments excessivament durs i els inevitables microtraumatismes podrien influir negativament en ell. Però ningú no ha aconseguit demostrar aquest extrem i sí, en canvi, els avantatges que reporta la pràctica esportiva regular des de la infantesa.

A més, és més fàcil inculcar hàbits saludables a edats primerenques que eliminar hàbits dolents o autodestructius en l’edat adulta. Sedentarisme, tabaquisme, excés de pes, inadequada alimentació i altres variables són presents en la gènesi i desenvolupament de les anomenades malalties degeneratives, que s’associen als mals del món desenvolupat: arteriosclerosi, artrosi, diabetis tipus II, etc..

Aquestes patologies, encara que es manifesten en l’edat adulta, comencen a gestar-se en la infantesa. I és llavors quan es poden començar a prevenir, entre altres maneres, practicant esport.

Beneficis de l’esport.

En resum, els beneficis per a un nen que practiqui un esport són molts i les llistem a seguir:
1. Ingressa el nen en la societat.
2. L’ensenya a seguir regles.
3. L’ajuda a superar la timidesa.
4. Frena els seus impulsos excessius.
5. Li farà més col·laborador i menys individual.
6. Li farà reconèixer i respectar que existeix algú que sap més que ell.
7. Produeix un augment generalitzat del moviment coordinat.
8. Expansiona les seves possibilitats motrius.
9. Augmenta el seu creixement.
10. Pot corregir possibles defectes físics.
11. Potencia la creació i regularització d’hàbits.
12. Desenvolupa el seu plaer pel moviment.
13. Estimula la higiene i la salut.
14. L’ensenya a tenir responsabilitats.




El text ha sigut tret de la pàgina:
http://www.sportmagister.com/reportaje.asp?id_rep=3480&Hoja=2&data=2008


Aquestes són les preguntes que haveu de contestar en relació al video sobre el paper reciclat que us havia manat com a deures en la última classe (el video està al llibre digital de santillana en el tema 3 de fusta i materials) , tant pel grup 1C com pel grup 1D :

CONTESTEU LES PREGUNTES A LA LLIBRETA, NO EN UN WORD, I S´HAN DE COPIAR LES PREGUNTES.


1- Quin és el millor tipus de paper per a ser reciclat?.

2- Com es fa la pasta de paper?.

3- Per fer el paper reciclat es fan dues separacions o depuracions. Què es separa en cadascuna d´aquestes
depuracions?.

4- Com es fa la tira de paper a partir de la pasta?.

5- S´utilitza el paper reciclat solament a Catalunya? On més s´utilitza?.

* Aquí teniu una serie de pàgines web on podeu consultar en ordre i practicar, i pas a pas amb exercicis resolts, els aspectes més importants sobre circuits elèctrics per a entendre el que estem estudiant sobre les instal.lacions elèctriques als habitatges :


1- En aquest web es poden consultar exercicis resolts sobre circuits senzills de corrent continu. Ara els farem a classe per fer-ne alguns exemples senzills:

http://www.slideshare.net/elprofetito/introduccin-ley-de-ohm-presentation


2- Per a realitzar exercicis una mica més complicats, també resolts, podeu anar a la següent web:

http://dieumsnh.qfb.umich.mx/electro/problemas_ley_ohm.htm


3- I en el següent web podeu repassar els conceptes de potència i resistència així com alguns exercicis senzills:

http://www.profesorenlinea.cl/fisica/ElectricidadPotenciaResist.htm


4- I al següent web podeu repassar com es calculen resistències en paral.lel i en serie:

http://www.mailxmail.com/curso-electronica-basica/combinacion-resistencias-resistencias-serie-paralelo


5- En els següents webs podeu repassar tots els conceptes importants d´electricitat:

http://www.sapiensman.com/electrotecnia/problemas7.htm
http://es.scribd.com/doc/20837131/RESISTENCIAS-EN-SERIE-Y-PARALELO
http://www.monografias.com/trabajos40/circuitos-electricos/circuitos-electricos2.shtml

20120521090023-21052012803.jpgAquí us deixo a la foto ,( que com no es veu bé us ho he escrit tot a sota ), els punts més importants que haveu de repassar pel proper examen que teniu aquesta setmana (1C i 1D) i la vinent (1B) del tema de fusta i materials de tecnologia. Recordeu que a més de tota la informació que teniu al llibre digital, aquí al blog teniu per a repassar els videos de la fabricació del paper i el del paper reciclat.

Com no es veu molt bé la foto, us indico a continuació els apartats que entren per l´examen:

1- Diferència entre fustes dures i toves, i en quins continents es troben cadascuna.
2- Estudiar el quadre blau on apareixen els tipus de materials, les seves propietats, obtenció, etc
( recordeu que els tipus més importants de materials són: metalls, fustes, plàstics, materials ceràmics i materials textils).
3- L´aglomerat i els aliatges, tipus d´aliatges (acer, bronze, llautó (saber de què està fet cadascun).
4- La fusta, saber de què està feta (celulosa), i el tronc, les parts que té i la importància dels anells de l´interior del tronc, així de la importància de la fotosíntesi tant a l´estiu com a l´hivern). La saba, què es i la seva importància.
5- Les parts del tronc (duramen, mèdul.la i escorça).
6- Etapes en l´obtenció de la fusta i fabricació de derivats (tala, manufactura, assecatge i distribució).
7- Propietats de la fusta (densitat, duresa, tracció, compressió, flexió i durabilitat).
8- Derivats de la fusta més importants (paper, cartró, cartró ondulat, contraplacat, aglomerat, taulers artificials, taulers DM, etc).
9- Videos que teniu aquí al bloc sobre la fabricació del paper i el paper reciclat.
10- Impacte ambiental i les seves solucions (reciclatge, tala controlada, recollida selectiva i fabricació no contaminant de paper).
20120525022533-fusta-bonica.jpgAquí us deixo una sèrie de preguntes que si les contesteu a mesura que aneu repassant amb el llibre digital us ajudaran molt a l´hora d´estudiar per a l´examen que teniu el proper dijous 31-5-12.

Si vols fer bé aquesta feina, fixa´t, cal que vagis contestant aquestes preguntes a mesura que vas estudiant al llibre digital, i a poc a poc, conforme vas llegint els diferents apartats podras contestar les preguntes que tens a continuació. Algunes preguntes, les podras contestar amb els apunts de classe ja que han sigut explicades pel professor a classe, si és que has estat atent a l´aula i has copiat de la pissarra.
NO comences a contestar cap d´aquestes preguntes sense haver-te llegit encara que sigui una vegada tot el tema del llibre digital. Primer t´el llegeixes i després comences a contestar una a una ajudan-te de nou amb el llibre digital.


Us vaig a contestar algunes de les preguntes que són una mica més difícils:
1. Quins tipus de fusta dura i tova hi ha a Europa?.
2. Quins tipus de fusta dura i tova hi ha a Africa, Amèrica i Asia?.
3. Per què es fa avuí en dia la recollida selectiva als barris, ja sigui de metalls, vidre, fusta, etc?.
Resposta: Perquè d´aquesta manera es poden recollir tots els residus per separat sense que estiguin barrejats i així és més fàcil fer el reciclatge i portar cada material a les fàbriques per tornar a fer vidre o paper o cartró , etc. Per tant és important que tots separem els residus a casa i es aboquem en contenidors separats quan sortim a llençar les deixalles.
4. Qué és la tala controlada d´arbres i per què es fa?.
Resposta: La tala controlada consisteix en no talar tots els arbres d´un lloc i deixar sense res un bosc, sinó talar solament els arbres que es necessiten i tenir en compte que s´han de deixar molts perquè el bosc pugui seguir creixent. Si no fos així acabariem pronte amb tots els arbres solament pel fet de que l´home necessita fusta.
5. Quines són les parts que té un tronc i què són les anelles que es veuen quan es talla un tronc?.
6. Quins són els pasos més importants del procés de fabricació del paper?.
7. I quines diferències hi ha entre el paper i el cartró?.
8. Quines diferències fonamentals hi ha entre el paper reciclat i el normal?.
Resposta: Per a contestar aquesta pregunta pots mirar un video que hi ha penjat aquí al bloc que parla sobre el paper reciclat. Trobaràs aquest video aquí en l´apartat de 1 ESO TECNOLOGIA.

9. Qué és la fotosíntesis i com la relacionaries amb el procés de formació del tronc i per tant amb la densitat de la fusta que finalment adquirirà l´arbre quan sigui tallat?. Resposta: La fotosíntesis és el procés mitjançant el qual la planta transforma els nutrients que porta a través de la saba fins a les fulles, on transforma les substàncies minerals amb aigua en sucres i composts orgànics a través de la llum que absorbeixen les fulles. Per tant, la quantitat d´aliment que transformen les fulles depèn de si és hivern o estiu, ja que segons l´època de l´any l´arbre hi treballa més o menys i el procés de la fotosíntesis és més efectiu o menys. Així doncs, si per exemple a l´hivern l´arbre fa més lenta la fotosíntesis i la saba porta menys nutrients, això provocarà que els anells que es formen al tronc siguin diferents que els que es formaran a l´estiu, per tant creix una fusta al tronc amb característiques diferents de la que es formarà a l´estiu, i això implica una fusta diferent on les cèl.lules creixen de manera diferent i per tant la fusta tindrà una densitat diferent segons l´estació de l´any que es tracti.



10. Hi ha propietats importants que serveixen per caracteritzar els materials i en especial la fusta, com per exemple la resistència a la tracció, a la compressió i la flexió. Podries explicar qué és i com s´apliquen cadascuna d´aquestes propietats a la fusta?.

11. Qué es la duresa i com es mesura aplicada a la fusta?.
Resposta: Recorda que la duresa d´un material és la resistència que té a ser ratllat, no a trencar-se ni doblegar-se ni res, sinó lo que costa de ratllar un material. En el cas de la fusta el que es fa es deixar caure des d´una determinada altura una punxa metàl.lica com un clau sobre diferents tipus de fusta i segons deixi més marca o menys en cada fusta (el forat que deixa el clau en la fusta quan cau i colpeja) podem saber quina fusta és més o menys dura.


12. És molt important saber què explica la densitat i en especial pel cas de la fusta. Explica perquè la fusta és un material poc dens, i per quines raons la fusta d´un arbre creix de manera que adquireix poca densistat quan es tallat.

Resposta: Primer de tot recorda que la densitat és la propietat que ens diu quanta matèria hi ha dintre d´un espai o volum determinat, per tant un material dens serà aquell que dintre del seu tamany té concentrada molta quantitat de matèria, i un material poc dens és aquell que dintre d´ell té poca matèria, o sigui poc apretats els àtoms o que la seva matèria està poc concentrada en el volum que ocupa.
Per exemple, dues boles de billar de igual tamany, una de fusta i altra de ferro. Encara que siguin de igual tamany i forma, la de ferro està feta de ferro és clar, i el ferro és un material on els àtoms estan molt junts i apretats i cada àtom és molt gran i pesat, per tant, si per al mateix tamany de bola resulta que en la de ferro hi ha més àtoms i a més estan més apretats, està clar que en la bola de ferro hi ha més matèria dintre del tamany de la bola. És per aquest motiu que diguem que la bola de ferro pesarà més, que és veritat, encara que el que pese més no és sinó una conseqüència de que la bola de ferro és més densa. Aquesta seria la resposta correcta, el ferro és un material més dens i això fa que la bola de ferro pesi més que la de fusta. La bola de billar de fusta no té els àtoms tan apretats ni la fusta té tants àtoms com en el ferro ni cada àtom de la fusta és tan gran i pesat com cadascun dels del ferro, per tant, la fusta és menys densa ja que pel mateix tamanya de bola hi ha menys àtoms i a més estan menys apretats dintre de la bola. És per això que tots saben que la fusta és menys densa que el ferro i qualsevol objecte de fusta del mateix tamany pesarà sempre menys que el mateix tamany de la mateixa cosa però feta de ferro.

La fusta és un material que està fet del conjunt de cèl.lules vives quan l´arbre és viu, i el principal material d´aquestes cèl.lules és la cel.lulosa. Quan l´arbre es talla, es deixa assecar perquè es perdi la saba, ja que sinó la fusta queda humida. Per tant, quan s´asseca i s´en va la saba, les cèl.lules van perdent l´aigua que tenien i la saba que els hi arrivaba i per tant la fusta es va quedant una mica més "buida" i això implica que es va quedant menys densa que abans quan l´arbre estava viu. A més, al perdre aigua, les cèl.lules es queden dintre amb bombolles d´aire i espais buits, i això fa que la fusta es faci menys densa encara. A més que la pròpia matèria de que està feta la fusta té unes característiques que li proporcionen una densitat baixa, comparat amb altres tipus de materials.


13. Per què la fusta sura a sobre de l´aigua?
Resposta: Perquè la fusta té buits i bombolles d´aire a dintre a més de que la fusta és un material on els àtoms estan poc apretats i per això la fusta té una densitat menor que la de l´aigua que és de 1 g/cm3. Així doncs, qualsevol fusta que suri a l´aigua ha de tenir una densitat menor de 1, com a màxim una densitat de 0.99 g/cm3, pero mai arribar a 1 perquè llavors seria igual de densa que l´aigua i no suraria, qualsevol valor de densitat però que sigui menor de 1, que és la de l´aigua.

quina densitat ha de tenir llavors un tros de fusta si sabem que l´aigua té una densitat de 1 g/cm3 ?. Resposta: 0,999 g/cm3 com a màxim, o qualsevol valor però que sigui menor que 1 g/cm3.


14. Si tenim diferents trossos de fusta, de diferents densitats com les següents:

0,98 g/cm3 , 0,75 g/cm3 , 0,66 g/cm3 , 0,83 g/cm3

Ordena els trossos de fusta de menys dens a més dens, o sigui, des del tros que més surarà a l´aigua fins el que més s´enfonsarà en l´aigua.
Resposta: 0,66 < 0,75 < 0,83 < 0,98 Les ordenem així perquè ès clar que la fusta que té menys valor de densitat (la de 0,66) és la fusta més lleugera i la que més surarà a l´aigua, mentre que la més densa i per tant la que menys surarà serà la de densitat més gran, la de 0,98 , que és la que té una densitat més a prop de 1(ja que 1 g/cm3 és la densitat de l´aigua). Així que recorda, la fusta que tingui un valor més petit de densitat és la que més sura, i la que tingui un valor més gran de densitat és la que menys sura, però que surarà igual perquè és fusta, solament que serà la que té més part de fusta per sota de l´aigua.



15. A més del paper i el cartró, hi ha materials derivats de la fusta molt importants, com el taulers artificials. Explica la diferència entre el contraplacat i l´aglomerat, així com què són els taulers DM i el tàblex.
16. Cal conèixer què és la saba i quina importància té a l´hora de talar els arbres al bosc. Podries explicar què és i per què és important tenir-la en compte a l´hora de talar els arbres?.

Resposta: La saba és el fluïd a través del qual l´arbre transporta els nutrients fins a les fulles i qualsevol altra part de l´arbre. Quan es tala un arbre, s´ha de deixar assecar perquè desaparegui la saba, perquè si no, la fusta no es pot treballar adequadament ja que és necessari que estigui totalment seca.


17. Què és la cel.lulosa i per què és un component important de la fusta?.
Resposta : La cel.lulosa és el compost fonamental que forma la fusta i les cèl.lule d´un arbre ja sigui al tronc o a les fulles, ja que la paret de les cèl.lules està feta d´aquest material. No es que sigui un component important de la fusta, és que podem dir que la fusta és cel.lulosa, o sigui, que es el component fonamental de la fusta.


18. A més de la fusta, hi ha materials molt importants avuí en dia per a totes les societats, com són els metalls, els plàstics, els materials ceràmics, els materials textils, el vidre i com no, la fusta. Fes un quadre com el que apareix al llibre digital i indica les propietats més importants de cada tipus de material, quins usos té cadascun i quins problemes presenta a l´hora del seu ús per contaminació o recollida quan ja han sigut utilitzats.
19. Què és la fibra òptica i quina millora ha aportat des del seu descobriment a les comunicacions?. Resposta: La fibra òptica és un material relativament nou que té la particularitat de transportar les senyals i informacions a molta més velocitat i qualitat per arribar abans als aparells receptors com televisors, etc.


20. Els aliatges són molt importants per a fabricar moltíssims objectes. Què són els aliatges i quins coneixes?.
Resposta: Els aliatges són barrejes homogènies de dos o més components on un d´ells al menys és un metall. Es diu que són barrejes HOMOGÈNIES perquè els components de la mescla estan tan ben mesclats i respartits que no es poden distingir ni amb un microscopi. Per tant els aliatges són barrejes molt ben fetes on al menys un dels components és un metall que està molt ben repartit entre els altres components a nivell microscòpic.
Entre els aliatges més comuns, pots consultar-ho al llibre digital, està l´acer (que es ferro molt ben barrejat amb carboni (el carboni no és un metall però el ferro si) i per tant deixa de ser ferro per convertir-se en un nou material barrejat que resulta ser molt més dur i resistent que el ferro a soles i que es diu acer i que a vegades pot ser inoxidable i tot), també tenim l´aliatge del bronze que és coure mesclat amb estany (els dos són metalls en aquest cas), també està el llautó (que és coure barrejat amb zinc, els dos són metalls també, i és per exemple l´aliatge d´aquestes llaunes de pinya o altres conserves), etc.
Per tant fixa´t, un aliatge en realitat a simple vista sembla com un metall, però no podem dir que és simplement un metall,no, el que si és és un material metàl.lic, però no solament això, sinó que està format en realitat per algun metall que està barrejat amb alguna altra cosa. Si no, quina diferència hi hauria entre un tros de ferro un un tros d´acer? doncs això, que no són per a res la mateixa cosa. El ferro és un tros de metall pur mentres que l´acer és un material metàl.lic que no solament té ferro, sinó que aquest ferro està barrejat amb carboni i per tant obtenim l´acer que és molt més dur i resistent que fer servir simplement un tros de ferro. Si fèssim servir vigues solament de ferro per a construir edificis s´oxidarien ràpidament i els edificis es vindrien a terra en un parell d´anys, és per tant que en la construcció es fan servir vigues d´acer que són més fortes i resistents i duraran molts més anys.
21. Indica, de cada tipus d´aliatge que coneixes, de quins components està format exactament.
22. Per què és bo reciclar i què implica aquest fet a la nostra societat en relació a la contaminació?.
23. Dibuixa l´estructura del cartró, indicant quantes capes té i perquè es tant resistent i s´utilitza llavors per a envasos i embalatges.
24. Quines etapes coneixes en la fabricació de la fusta des de que es tallen els arbres fins que es distribueix la fusta a les tendes?.
25. Sabries escriure la fórmula que es fa servir per calcular la densitat?.
26. Fixa´t que la densistat és la quantitat de matèria que hi ha dintre d´un espai o volum determinat de alguna cosa. Podries amb aquesta definició explicar una mica millor per què pesa més una bola de billar feta de ferro que una feta de fusta si ambdues tinguessin el mateix tamany?. Resposta: Si recordes, la densitat, D=m/V o sigui Densitat= massa/volum , és la quantitat de matèria que hi ha dintre d´un espai determinat. El que passa és que si tenim dues boles de billar iguals, una de ferro i altra de fusta, en la de ferro els àtoms de ferro estan molt molt apretats dintre de la bola, i per tant en caben molts més i per això aquesta bola pesarà molt més que l´altra de fusta, on els atoms estan més separats i per tant hi ha menys, i per això es diu que la fusta és menys densa que el ferro.


27. Quins acabats pot tenir un tabler fet d´aglomerat? vull dir, de quines formes es pot recobrir perquè l´acabat final del tauler no sigui tan lleig com un simple tauler marró d´aglomerat?. (Recorda els exemples que us vaig mostrar al taller, dels mobles que hi havien allà a la mateixa aula).
28. Quin producte química és el que s´empra per blanquejar el paper fonamentalment? (Consulta el llibre digital i el video que teniu penjat aquí al bloc sobre la fabricació del paper).
29. Com és més resistent un tros de fusta, si li fem una força de tracció en la direcció de les vetes o perpendicularment a les vetes? I si el que fem és una força de compressió?.
30. Quina és la fusta que millor soporta la flexió dels que coneixes o dels que apareixen al llibre digital?.
31. I quina és la fusta menys densa que coneixes i per tant que més sura a l´aigua?.
32. I quina és la que més s´enfonsa en l´aigua quan està surant?.
33. Quina és la fusta més dura que coneixes? Penses que hi ha relació entre la duresa d´aquesta fusta i el que sigui més o menys fàcil de treballar-la per a fer mobles? Què penses que serà més car, la fusta dura i que costa més de treballar o al contrari?.
34. Per què a països del nord d´europa i nordamèrica, o inclús aquí mateix a parts fredes de catalunya, es fica el terra de parquet o inclús les parets i el sostre estan fets de fusta?.
35. Per què diem que la fusta és un material VIU?. Resposta: Recorda que la fusta té la característica que l´influeix molt la humitat i l´aigua, per tant, és un material que pot canviar de forma i de tamany si es veu sotmesa a canvis d´humitat o si per exemple l´ataquen alguns insectes com les termites etc, per això es diu que és un material viu, perquè pot ser que evolucioni en el temps i no sempre és fixa i constant, és com un cos d´alguna cosa viva, perquè pot canviar d´aspecte , tamany i forma en el temps.


36. Quins problemes té això de que la fusta sigui un material viu a l´hora de fer mobles de fusta massissa?.
37. Quins problemes té la fusta natural i que no pateixen altres derivats de la fusta com els taulers artificials? per què passa això? Resposta: Els materials de fusta artificial, com han sigut tractats amb productes químics com cola i resines, els insectes no poden menjar-se la fusta perquè la cola i resina són verí per a ells, i la humitat tampoc pot afectar tant a la fusta perquè no hi ha espai en la fusta perquè aquesta està plena de cola i resina.

.
38. La humitat i alguns insectes poden atacar la fusta. Com i de quina manera? Com es pot evitar?.
39. La fusta ja seca, té bombolles d´aire a dintre de la seva estructura? i què implicacions té això?. Resposta: El que la fusta seca tingui bombolles d´aire al seu interior és una de les causes de la baixa densitat que caracteritza a les fustes en general.


40. Tu mateix has comprobat al taller com costa i de quina manera es pot treballar la fusta, quan has fet el tangram, l´arleguí, etc. Quan serres i treballes la fusta has vist que tot el terra i les taules es plena de serrín i restos de fusta i trocets. Què es pot fer amb tot això en lloc de llençar-lo a la paperera?. Resposta: Podem recollir tot aquest material, barrejar-lo amb cola i resines, prensar-lo fort i fer aglomerat i taulers artificials.


41. AQUESTA PREGUNTA NO LA TROBARÀS AL LLIBRE DIGITAL, BUSCA LA RESPOSTA A INTERNET.
Aquestes deixalles de fusta que queden després de treballar la fusta ja sigui al taller o inclús en una fàbrica, es poden fer servir per a més coses, podries dir quines?. Resposta: Us donaré una pista, recorda que si es crema la fusta aquesta dóna energia per poder fer altres processos industrials.


42. Si veus un tronc tallat com el de la foto d´aquest missatge del bloc, veuràs que hi ha unes esquerdes grans. per a què serveixen aquestes esquerdes que hi ha a dintre del tronc quan aquest està viu en forma d´arbre?. Resposta: A través d´aquestes esquerdes més grans és per on puja la saba per alimentar l´arbre i arribar a les fulles de dalt en particular, on les fulles agafen aquesta saba per a fer la fotosíntesis i transformar les substàncies que transporta la saba, gràcies a la llum solar que absorbeixen les fulles, en sucres i altres composts orgànics amb els que l´arbre podrà creixer després i crear més fulles i branques.




TREBALLA BÉ AQUESTES PREGUNTES, I SABRÀS SEGUR MÉS DE LA FUSTA QUE INCLÚS EL PROPI LLIBRE DIGITAL, I DE SEGUR TREURÀS UN 10 A L´EXAMEN. SORT!!