Se muestran los artículos pertenecientes a Octubre de 2014.

Aquí teniu el pdf amb exercicis de potències i binomis per anar fent :






Veieu el video i després contesteu les preguntes que hi ha a continuació :


a)  Anota a la llibreta algun aspecte o concepte nou que no coneixies abans de veure el video i que has après de nou en aquest video.

b)  Què és una yarda?  qué mesura i quin valor té?  quan es va començar a emprar?.

c)  per què va ser important fer servir unitats de mesura a l´antiguitat?.

d)  Com s´anomena la relació entre la massa i el volum d´un objecte o una substància, això que en aquest video anomena com pes específic, en castella com es diu?.

e)  Què és el sistema internacional d´unitats SI i per a què serveix?.




20141012222659-foto1.jpg
20141022083220-img-20141021-103405.jpg  
En la pràctica n.5 comprovarem els estats i canvis d´estat de la matèria fent servir diferents substàncies i procesos per a comprovar els canvis d´estat i les propietats que presenten fonamentalment cada estat d´agregació de la matèria (si la substància en qüestió és dura, tova, si es pot comprimir, o no, etc).

  
     Veurem un cub de gel mentre es fon, intentarem comprimir un líquid i un gas amb una xeringa i cremarem un paper a la campana extractora per a veure un canvi d’estat mitjançant una reacció química. 
     També comprovarem què passa al dissoldre un sòlid en un líquid i formar-se una dissolució...que passa amb l´estat del sòlid que es dissol, es un sòlid que està al líquid o ha passat a estat líquid tot??.
     Observarem també paper d’alumini, una borsa de plàstic, aigua, oli, sal, aigua bollint, etc, per veure quins estats d’agregació tenim o quins canvis d’estat es produeixen.
20141012222809-foto2.jpg



Després de veure el video , copia a la llibreta i contesta a les següents preguntes :


1. Segos el video, què és la temperatura i com influeix en el moviment de les partícules durant els canvis d’estat?.

2. Quina relació podriem dir llavors que existeix entre donar energia a una substància i que aquesta augmenti la seva temperatura?.

3. Explica, segons els principis o postulats de la teoria cinèticomolecular, com es produeix la fusió o solidificació d’una substància pura.

4. És important el postulat d’aquesta teoria, que suposa que la matèria està formada per partícules petites o àtoms, per a poder explicar amb aquesta teoria els canvis d’ estat?.

    Per què?.


20141022083251-img-20141020-131811-1.jpg

Gases: teoría cinético molecular

 

La teoría cinética de los gases se enuncia en los siguientes postulados, teniendo en cuenta un gas ideal o perfecto:

1. Las sustancias están constituidas por moléculas pequeñísimas ubicadas a gran distancia entre sí; su volumen se considera despreciable en comparación con los espacios vacíos que hay entre ellas.

2. Las moléculas de un gas son totalmente independientes unas de otras, de modo que no existe atracción intermolecular alguna.

3. Las moléculas de un gas se encuentran en movimiento continuo, en forma desordenada; chocan entre sí y contra las paredes del recipiente, de modo que dan lugar a la presión del gas.

4. Los choques de las moléculas son elásticos,  no hay pérdida ni ganancia de energía cinética, aunque puede existir transferencia de energía entre las moléculas que chocan.

5. La energía cinética media de las moléculas es directamente proporcional a la temperatura absoluta del gas; se considera nula en el cero absoluto.

Los gases reales existen, tienen volumen y fuerzas de atracción entre sus moléculas. Además, pueden tener comportamiento de gases ideales en determinadas condiciones: temperaturas altas y presiones muy bajas

Modelo corpuscular

gasesmodelo
Un modelo corpuscular para gases

De acuerdo con los postulados enunciados, podemos hacernos una imagen clara y concisa del modelo que represente el comportamiento de un gas.

Dicho modelo, debe ser el más elemental posible, debe explicar las propiedades observadas en los gases, debe contemplar la existencia de partículas muy pequeñas, de tamaño despreciable frente al volumen total, dotadas de grandes velocidades en constante movimiento caótico, chocando entre sí o con las paredes del recipiente. En cada choque se supone que no hay pérdida de energía y que no existe ningún tipo de unión entre las partículas que forman el gas.

Así, el concepto de presión, estará ligado al de los choques de las partículas sobre las paredes, debido al movimiento que llevan, presión que se ejerce sobre todas las direcciones, no existiendo direcciones privilegiadas. Así, cuantos más choques se produzcan, mayor es la presión del gas.

La temperatura, indicará la energía cinética media de las partículas: si la temperatura de un gas es superior a otro, sus partículas por término medio, poseen mayor velocidad.

20141022103431-img-20141022-102418-1.jpg

Diferència entre evaporació i ebullició.

Tot dos fan referència a un canvi d’estat. Concretament als pas de l’estat líquid al gasós. Però.....

EVAPORACIÓ: és el procés físic mitjançant el qual un líquid passa a l’estat gasós. I aquest procés té lloc en la superfície del líquid i a una temperatura inferior a la temperatura d’ebullició. Alguns líquids ho fan lentament y altres més ràpidament, con l’alcohol. A major temperatura major velocitat d’evaporació.

EBULLICIÓ:  és el procés físic en el qual un líquid passa a estat gasós. Es dóna en tota la massa del líquid, és a dir, es dóna en tot el líquid. Es realitza quan la temperatura de la totalitat del líquid iguala al punt d’ebullició del líquid a una determinada pressió. Si la pressió fora d’1 atm, la temperatura d’ebullició del líquid seria de 100ºC.

20141022105505-1226417071829-f.jpg


Consulta el següent web:


20141022161018-descarga.jpg

La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d’un cos o d’un material (especialment metalls) de ser fàcilment deformable. Es diferencia d’aquella en què mentre la ductilitat es refereix a l’obtenció de fils, la mal·leabilitat permet l’obtenció de fines làmines de material sense trencar-se. No hi ha cap mètode per a quantificar cap de les dues propietats. El terme prové del llatí "malleum" que significa martell.

Aquesta propietat es tradueix en una escassa reactivitat o el que és el mateix són poc susceptibles de corroir-se i rovellar-se el que els dóna un aspecte de docibilitat. Un clar exemple són l’estany i el coure, es troben entre els elements 24 i 35 de la taula periòdica.

L’element que es considera més mal·leable és l’or, que es pot estendre fins a làmines d’un gruix d’una deumil·lèsima de mil·límetre. L’alumini també presenta, en menor mesura, aquesta característica, havent-se popularitzat elpaper d’alumini com embolcall conservant per a aliments així com per a la fabricació de brics.

20141024122227-img-20141024-082634.jpg
20141024122335-img-20141024-084143.jpg
20141028104842-20141028-104023.jpg


   Barregem maizena o farina amb aigua en la proporció correcta i es comprova com la mescla es comporta com un sòlid o com un líquid segons la pressió aplicada.
20141102180351-fotos-110.jpg


   Prepararem un muntatge ficant un dedal en una proveta. Dintre del dedal ficarem unes gotes d’oli barrejades amb una mica de dicromat de potassi per a colorejar l’oli. Una vegada el dedal estigui situat al fons de la proveta afegirem alcohol poc a poc fins a cobrir el dedal.

   Després anirem afegint aigua fins que vagi augmentant la densitat del líquid (alcohol + aigua) i l’oli colorejat comenci a pujar fins a dalt de la proveta.